L'època nadalenca arriba i amb ella infinitat de sentiments: alegria, felicitat, diversió... però també nostàlgia, malenconia i tristessa. Parlem amb Elcarte d'aquestes persones que no s'estimen el Nadal.
A bona part del món el Nadal coincideixen amb una època de baixes temperatures i considerables precipitacions. El que a les pel·lícules nadalenques pot resultar entranyable suposa per a moltes persones una font d'apatia, cansament i malenconia. És el conegut com a trastorn afectiu estacional que també té la seva “versió estiuenca” i en l'aparició del qual podria influir la manca de serotonina tal com succeeix en altres trastorns de l'ànim.
El Nadal suposa un canvi brusc del ritme de vida, incloent-hi alteracions en el son, l'alimentació, el treball o l'exercici físic. Qualsevol canvi brusc a la nostra rutina, sobretot si aquest canvi ve imposat per circumstàncies externes, suposa una font considerable d'estrès.
Menjar de més, beure de més, dormir menys i treballar menys (o més) en un període tan curt de temps se somatitza amb tristesa i fins i tot baixada de defenses i aparició de malalties.
Fraternitat, il·lusió, innocència, esperança, generositat, solidaritat… El Nadal s'associen amb valors positius que exalcen la família i la comunitat. Però sota aquesta lluminosa capa de bones intencions s'hi amaguen altres valors molt menys amables que caracteritzen la impostura nadalenca. Aquesta sort de doble cara del Nadal ofega moltes persones que s'acaben ennuegant fins i tot abans d'arribar al raïm.
