Parlem sobre per què els joves han perdut la confiança en la democràcia amb el mestre de ciències polítiques i commemorem la música de Alicia de Larrocha amb Pep Gorgori
Sobre la taula de qualsevol dirigent, sigui demòcrata, militar o autoritari, governi un país ric o un en vies de desenvolupament, hi ha la policrisi, terme que aglutina els principals reptes de la humanitat i que són prioritaris en qualsevol societat: pobresa, desigualtat , crisi climàtica, disrupcions tecnològiques, seguretat i corrupció.
Les persones que tenen entre 18 i 36 anys no veuen clar que la democràcia pugui solucionar aquests problemes i millorar-ne les vides. A diferència dels seus pares, ells han crescut envoltats de noves tensions, en democràcies cada cop més polaritzades, amb la violència política a flor de pell.
El 58% considera que durant el 2024 la tensió política al país derivarà en violència física. Dos terços dels francesos i els nord-americans n'estan convençuts. Els conflictes racials van esclatar a França durant la primavera passada i els Estats Units entren en un nou cicle electoral protagonitzat per les aspiracions polítiques de Donald Trump.
Un panorama global que deixa veure una creixent inestabilitat en el govern segons la percepció de la ciutadania.
D'altra banda la música també es protagonista del dia a dia.
Alícia de Larrocha i de la Calle va ser una pianista i compositora catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació.
Va aprendre les notes abans que les lletres. Un dia, després d'escoltar en una de les classes de la seva tia interpretar A la primavera d'Edvard Grieg, Alícia es va asseure al piano i la va tocar de memòria.[7] La família va decidir portar-la a l'Acadèmia Marshall. Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Granados, va escoltar la nena prodigi i, malgrat la seva curta edat, la va acceptar immediatament a la seva acadèmia l'octubre de 1927, amb només quatre anys.
Entre la gran quantitat de premis rebuts destaquen: el Premi Príncep d'Astúries de les Arts l'any 1994; Premi Unesco, l'any 1995; dos Premis Ondas els anys 1992 i 2000 així com el Premi Ciutat de Barcelona. Escoltem totes les seves composicions amb Pep Gorgori.
