El periodista i escriptor Simon Kuper publica 'Amigocracia', un assaig on analitza com la Universitat d'Oxford té un paper fonamental en la política britànica i les seves conseqüències.
Dels disset primers ministres que ha tingut el Regne Unit des del 1940, tretze han estudiant a Oxford. És una bona dada per promocionar aquesta universitat britànica sobretot quan saps que dels quatre que no ho van fer, un vivia a Edimburg i la resta va optar per no estudiar una carrera. La història recent del Regne Unit es pot comptar amb aquest prestigiós centre com a protagonista i així ho ha fet un dels seus antics alumnes.
Simon Kuper, periodista i escriptor, publica Amigocràcia (Capitán Swing), un assaig on dissecciona la universitat i explica com una petita casta de tories d'Oxford es va apoderar del país. Estudiar allà marca la diferència, prova d'això és que és possible explicar la història dels polítics britànics dels últims vint-i-cinc anys sense haver de fer gairebé referència a cap altra universitat.
Segons el columnista del Financial Times, “a les pàgines groguenques dels diaris universitaris de la dècada dels vuitanta hi ha les mateixes cares que avui monopolitzen els telenotícies britànics. Daniel Hannh o Jacob Ress-Mogg han debatut entre ells a les tutories, s'han enfrontat a les eleccions estudiantils i han assistit als mateixos balls i sopars d'etiqueta.No són només col·legues: són companys, rivals, amics... I quan van sortir del món dels debats estudiantils per entrar a l'escena nacional, van portar amb si la política universitària".
