Tretze anys després, Catalunya impulsa un nou servei per atendre les víctimes del terrorisme
- Vol reparar un deute històric i oferir acompanyament integral a les víctimes
- Les entitats celebren la reobertura del servei, però recorden la “passivitat” institucional
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Fa més d’una dècada que les víctimes del terrorisme i les seves famílies, però també els que van estar-hi presents en l'horror dels fets, reclamen un espai on ser escoltats, orientats i reconeguts. Avui dia s'encarreguen les entitats i associacions, que critiquen el govern d'actuar "amb passivitat".
Però aquest divendres, després d'un temps de silencis i gestions disperses, el Departament d’Interior ha anunciat la posada en marxa del Servei d’Atenció i Suport a les Persones Afectades pel Terrorisme (SASPAT): un punt d’atenció que vol convertir-se en finestreta única per acompanyar les víctimes, assessorar-les i alleugerir el laberint burocràtic en què s’han sentit atrapades.
Començarà a funcionar els primers mesos de 2026, i donarà continuïtat a la tasca que va impulsar la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). L’objectiu és localitzar prop de 500 persones afectades per atemptats a Catalunya que encara no han rebut el suport institucional que els correspon.
“Volem actuar de manera proactiva, buscar les víctimes i acompanyar-les en les seves necessitats. Aquest deute pendent amb la ciutadania s’ha d’afrontar des de l’administració”, ha afirmat la consellera d'Interior Núria Parlon.
"Un deute històric amb les víctimes"
El servei dependrà del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, dirigit per Alba Alfageme, que ha destacat que aquest projecte “neix amb la voluntat de posar les víctimes al centre, oferint una atenció empàtica, coordinada i transversal”.
En declaracions al programa El Vespre de La 2 Catalunya, la directora ha reconegut que es tracta d’un “deute històric amb les víctimes” i ha subratllat la importància de construir un espai “on s’escolti, on es puguin resoldre dubtes i on no se sentin perdudes en el laberint institucional”.
Oferirà suport psicològic, jurídic i administratiu i vol ser també un instrument de memòria i reparació col·lectiva. A més de l’atenció directa, impulsarà accions de sensibilització i homenatges públics per mantenir viva la memòria de les víctimes i situar el terrorisme en el centre del debat democràtic.
Per fer-ho, s'ha inspirat en el model d’atenció del Servei Català de Trànsit, que acompanya víctimes d’accidents greus i fa seguiment de la seva situació.
Anys de passivitat per part de les institucions
Les associacions de víctimes, com la UAVAT o l’Associació 17-A Volem Saber la Veritat, han celebrat la reobertura del servei, tot i lamentar el retard. “Aquest acompanyament s’havia d’haver fet fa anys”, ha dit Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de la UAVAT.
“El més important és que no s’oblidi ningú, que el servei sigui realment actiu i no simbòlic”, ha afegit.
Des d’Interior, Parlon ha reconegut que els recursos inicials seran “limitats però suficients per començar” i que la prioritat és “posar-lo en marxa sense més dilacions”.
