Viure en una habitació de relloguer: una realitat precària i invisible
- Més de 50.000 persones viuen en habitacions rellogades a Catalunya sovint sense contracte ni drets
- La falta d’un habitatge digne afecta la intimitat, la convivència i la salut mental, especialment en famílies amb infants
La Viviane Jacqueline viu en una habitació rellogada
Les persones en situació de vulnerabilitat i els migrants solen tenir més dificultats per accedir a un habitatge digne. No poden llogar un pis pels elevats preus del mercat i, sovint es veuen obligats a viure en habitacions rellogades, on no els fan contracte ni els acostumen a empadronar.
Una situació que els exclou tant a nivell residencial com social, ja que els complica l'accés a drets com l'atenció sanitària i els genera inseguretat jurídica, és a dir, amb por constant de ser desallotjats d'un dia per l'altre.
En aquestes, un fet tan quotidià com posar una rentadora no és possible per a la Viviane, que ha de fer la bugada a un centre de Càritas. La convivència, explica, no és gens fàcil: ''et cohibeixes de moltes coses; de no demorar-te en cuinar perquè altres persones també han de fer-ho".
També la Caterin pateix conflictes amb la llogatera pel soroll del seu nadó plorant: "Només vol que es limiti a estar a l'habitació i és molt complicat dir-li a un bebè que no plori o que no surti del lloc".
Més de 10 persones vivint en un pis
De fet, poden arribar a ser fins a 15 persones vivint en un mateix pis, insisteix la Sandra Ferrer, treballadora social de Càritas Diocesana de Barcelona. En Josua assegura que són 7 quan, en canvi, només hi ha un bany: "jo tracto de marxar, no em quedo al pis, només per a dormir".
Diuen que se senten atrapats en un cicle de precarietat: hi ha persones a qui els lloguen un sofà. Un impacte en la intimitat i en la qualitat de vida amb relacions de poder desiguals i restriccions en l'ús d'espais compartits.
També té efectes en la salut mental i emocional de les persones, pot conduir a situacions l'aïllament i té un impacte en la criança i el desenvolupament dels infants i adolescents.
Un fenomen "invisible"
Segons l'informe 'Exclusió compartida' de l'entitat i ESADE, més de 50.000 persones a Catalunya es troben en aquesta situació, que ha deixat de ser una alternativa temporal i comença a cronificar-se, amb persones que fa més d'una dècada que viuen amb aquests sotsarrendaments.
D'aquesta manera, el document vol donar "visibilitat" un fenomen "invisible" i "molt preocupant", afirma el director de l'Observatori d'habitatge digne d'ESADE, Ignasi Martí. Remarca el que costa quantificar les persones que viuen en habitacions rellogades i fins i tot creu que la xifra total de persones és més elevada.
I la solució és "complexa", diu, com també creu que ho és el debat sobre la regulació. Martí adverteix que hi ha un "risc important" perquè per a moltes persones és "l'opció abans d'anar al carrer o ocupar". "Regular, en alguns casos, pot ser molt perillós", ha avisat.
