Llibres, Píxels i Valors 26/06/20

Cada dia es reparteixen més de 250 bosses de menjar a l'Església de Santa Anna. A la gent necessitada i els nous pobres sorgits arran de la pandèmia. Luther King va dir que no hi hauria descans ni tranquil·litat fins que els negres no se'ls garanteixin els seus drets de ciutadania. Unes demandes fetes pel lider afroamericà el 1968 i que avui són plenament vigents.
Entrevistem a la directora de Photographic Social Vision, Silvia Omedes, perquè ens parli de la 2a Beca Joana Biarnés per a joves fotoperiodistes. També de l'exposició que arrenca avui a Arlés, titulada Alegría, sobre l'arxiu fotogràfic de Jacques Léonard i el descobriment de l'arxiu fotogràfic de Mey Rahola. La Beca Joana Biarnés està dotada en 8mil euros i permet que durant 9 mesos el premiat o premiada estigui sota la batuta d'un tutor que l'ajudi a desenvolupar el projecte per després exposar-lo. Volen superar les 62 candidatures presentades l'any passat i hi ha temps fins a l'octubre.
El jurat està conformat per Agus Morales, Arianna Rinaldo, José Bautista, Juan Vallbuena, Helena Velez Olabarria, Edu Ponces i Imma Cortés. Silvia Omedes fa 6 anys que assessora i té cura de l'Arxiu Fotogràfic de Jacques Léonard. A partir d'avui podreu veure la mostra ALEGRÍA a Arlés. Autèntiques joies del Somorrostre, dels estils de vida i pobresa dels gitanos, del seu codi de valors. Una narració intimista i alegre de la comunitat gitana. Photographic Social Vision li fa la gestió de drets d'autor, la coordinació de l'agenda professional, la gestió de la comunicació, la venda de fotografies al mercat de l'Art i comissariat i coordinació d'exposicions. També han creat el compte d'Instagram de l'Arxiu Jacques Leonard que és molt autèntic.
I acabem amb una joia descoberta, un arxiu que també gestiona Photographic Social Vision. MEY RAHOLA va ser una dona independent i moderna que als anys 30 va fer de fotògrafa, autodidacta, amb vocació pública i reconeixements. El seu mentor va ser el fotògraf Antoni Campañà, destaquen les fotografies que feia des de l'Alai, el veler familiar. L'exili la va portar a haver de sobreviure amb els seus fills a Lió on es feia fotografies de carnet. 50 anys després de la seva mort, ha calgut obrir molts calaixos i moltes capses per retrobar part del seu fons, algunes perdudes per sempre. Però cal reivindicar la seva tasca. Silvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision us descobrirà la Mey Rahola al setembre al Festival In Cadaqués i una conferència sobre la seva figura a la conferència dins la Biennal Xavier Miserachs.