Claudio López Lamadrid, un editor excel·lent. Els fills de l'editor varen recollir la Medalla d'Or al Mèrit Cultural a títol pòstum. Hauria fet 60 anys. Ens va deixar massa aviat, i va deixar un buit enorme. Va ser un visionari i la seva tasca per posicionar Barcelona al món editorial, la capacitat per bastir ponts frutífers amb Llatinoamérica i l'equilibri que va saber crear entre veus consagrades (el que tenia més Premis Nobel) i nous autors. Els va deixar una gran petja. Continuador de grans editors com Esther Tusquets, Carmen Balcells o Josep Maria Castellet, el seu amic i crític Ignacio Echevarría -amb qui va cofundar l'editorial Galaxia Gutenberg- va dir que era un editor que coneixia molt bé l'ofici.
Va començar a Tusquets, editorial creada pel seu oncle Toni López i Beatriz de Moura, esborrant el preu dels llibres. Després faria pràctiques a la Christian Bourgois de París i va passar per Círculo de Lectores, Galaxia Gutenberg, Grijalbo i Penguin Random House, on moria l'any passat d'un atac de cor. Claudio López Lamadrid era un detallista de l'edició, li interessava la tipografia i les portades dels llibres. Va fer de pont entre Barcelona i Madrid. Callava molt del que sabia, l'incomodava el conflicte, patia amb la política, l'espantava la burocràcia, era inconstant i creia que la llengua servia per ampliar identitats.
Entrevistem a Carmen Rubianes, germana i curadora de l'arxiu de llibretes de Pepe Rubianes. Ens parla d'un llibre il·lustrat per Miguel Gallardo sobre els millors monòlegs de Pepe Rubianes, a banda descobrim un arxiu inèdit amb pàgines manuscrites del seu viatge a Àfrica. El trobeu editat a Random Còmics. En l'apartat de monòlegs recordem els seus apunts sempre irònics sobre els solters, sobre les tipologies de públic, sobre que el treball dignifica, una oda a les Tapes de Sevilla on va viure uns anys i sobretot el més inèdit, els seus viatges.
Va viatjar molt per Àfrica, va donar la volta al món dues vegades i d'allà en va extreure molts coneixements sobre els Masai, les reserves de Zanzíbar, els seus personatges, la naturalesa en tota la seva expressió, el Serengueti amb la seva pols que t'impregna i el Ngorongoro amb un lleó i un gacela i la seva curiosa relació. Un país que cada dia el sorprenia de manera satisfactòria amb novetats que l'ànima agraeix. I un apunt final sobre les tipologies de turistes que tant detestava, els que parlen fort, fan ostentació dels diners que tenen i tracten sense respecte civilitzacions i cultures diferents.
Un llibre recomanable perquè permet no només descobrir l'artista sino la persona, l'amant de viatjar pel món. A la dècada dels '90 va viatjar per Marroc, Egipte, Filipines, Hong Kong, Brasil, Egipte Zimbawe, Tanzània, Namíbia, Vietnam, Kenya, Zanzíbar, Bolívia, Tahití, Isla de Pascua o Cambodja. Un periple vital interessant de resseguir.
