2. L'aprofitament de l'aigua en la Vall del Colca, Perú.

La Vall del Colca, en ple altiplà peruà, veu com les aigües dels rius es desvien fins a canalitzacions fora de la zona. La recuperació dels sistemes de regadius ancestrals és una de les solucions que la cooperació està pensant per buscar fòrmules que fixin a la població local a la terra. La revitalització turística de l'altiplà i la restauració d'antigues esglésies colonials són altres de les alternatives.

3. Els homes a Les Galápagos, Ecuador.

La Vall del Colca, en ple altiplà peruà, veu com les aigües dels rius es desvien fins a canalitzacions fora de la zona. La recuperació dels sistemes de regadius ancestrals és una de les solucions que la cooperació està pensant per buscar fòrmules que fixin a la població local a la terra. La revitalització turística de l'altiplà i la restauració d'antigues esglésies colonials són altres de les alternatives.

4. La reserva de la biosfera de Ulla-Ulla, Bolívia.

La reserva Ulla-Ulla és un territori ecològicament molt interessant perquè abraça tres ecosistemes diferents: l'altiplà, una terra hostil per a l'home, les valls fèrtils però aïllades, i el tròpic amb greus problemes de deforestació i desenvolupament. El programa "Araucària" desenvolupa diferents projectes com ara l'explotació no contaminant de mines, l'aprofitament de la vicunya, la creació de piscifactories i una intensa activitat d'educació ambiental.

5. El desert de les balenes, Vizcaino, Mèxic.

La reserva de la Biosfera de Vizcaíno és una de les àrees naturals més grans de Mèxic. A més de les nombroses espècies emblemàtiques d'animals i plantes, allà també és on es troba una de les concentracions reproductores de la balena gris més grans al món. La cooperació busca dotar a les comunitats d'alternatives econòmiques i millores ambientals i socials per les poblacions disperses

6. Presos i protecció natural, Coiba, Panamà.

L'illa de Coiba a Panamà conserva un dels boscos tropicals millor conservats d'Amèrica Llatina, només alterat parcialment per petites àrees de pastos i cultius produïts pels presos de l'únic assentament humà de l'illa, un penal. Només una estació biològica del Consell Superior d'Investigacions Científiques està inventariant els recursos naturals d'aquest parc, compost per l'illa i la zona marina que l'envolta.

7. Els cultius en la regió de Moxos, Bolívia.

La planura fluvial inundable més gran del món es troba a l'amazònia boliviana, a Moxos. Això li dota d'una biodiversitat de les més altes de Latinoamèrica. La cooperació espanyola intenta recuperar en aquesta zona difícil els cultius tradicionals, que es basen en la gestió del món aquàtic, per a què la població tingui alternatives de subsistència. Aquesta forma tradicional respon a una cultura precolombiana que havia aconseguit fer fèrtil aquesta zona, avui, abandonada.

8. Els Kunas, Panamà.

La cultura kuna és una de les millor conservades del Carib panameny. La inaccessibilitat dels seus assentaments ha permès la conservació d'aquesta cultura pròpia. Els kunas utilitzen els recursos només amb objectius de supervivència i tenen una tradició de manipulació i veneració de la terra que situa la naturalesa com un dels valors primordials de la seva civilització. Araucària treballa per la supervivència d'aquesta cultura.