Enlaces accesibilidad

Jaume Fuster: 20 anys de la desaparició d'un escriptor apassionat

  • Es compleixen 20 anys de la mort de l'escriptor Jaume Fuster, un home implicat en tot el que refermés el català
  • TVE Catalunya li ret homenatge amb la publicació online dels programes on va aparèixer 
  • Apassionat pel català, les lletres, l'activisme social i també pel cinema, d'on ve un dels seus gèneres, la novel·la negra

|

Per
Arxiu TVE Catalunya - Terenci a la fresca - Jaume Fuster

L'escriptor, assagista i traductor català Jaume Fuster va estar molt lligat a l'activisme cultural. Va ser fundador i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada Generació dels 70 i autor de nombroses obres policíaques i negres.

Nascut el 1945 a Barcelona, Fuster era un escriptor que tenia sempre present la unitat de la llengua catalana i la seva diversitat de dialectes. Així ho va demostrat en llibres com El jardí de les palmeres, que va guanyar el Ramon Llull el 1993. Era la tercera part de la trilogia iniciada amb L'illa de les tres taronges, finalista del Llull 10 anys abans, i continuada amb L'anell de ferro, del 1985.

El programa L'Odissea li dedicà un capítol i entre la lectura dels textos de Fuster, el propi autor explica el perquè del vocabularia que hi utilitza.

Arxiu TVE Catalunya - L'Odissea - El jardí de les palmeres, de Jaume Fuster

Apassionat dela llengua participà al Congrés de Cultura Catalana i el seu paper va ser capdal per a la Campanya per a l'ús oficial de la llengua catalana. Fuster llavors esdevé un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

Fuster també va pertànyer al col·lectiu Ofèlia Dracs,Ofèlia Dracs, un grup d'escriptors en català que volia oferir als lectors tot tipus de lectures, és a dir, literatura de gènere eròtica, de misteri o bé negra perquè creien que la literatura catalana n'hauria d'inclure com qualsevol altra narrativa d'arreu del món. TVE en va produir i estrenar a televisió l'obra Estimada Loreto el 1986.

Alguns dels seus col·legues a l'Ofèlia Dracs van ser plomes de tanta anomenada com Joan Rendé, Joaquim CarbóMaria Antònia Oliver, Jaume Cabré, Vicenç Villatoro,  Quim Monzó o Carme Riera.

Per aquesta idea de donar de tot al lector catalàJaume Fuster va iniciar la tradició -si ens permeteu qualificar-lo així- de la novel·la negra a les nostres lletres. Juntament amb Manuel de Pedrolo en són iniciadors.

Però d'on li ve la passió per les trames policíaques, a Fuster? Doncs de la seva atra afició: el cinema. De ben jovenet li agradaven moltíssim les pel·lícules de "lladres i serenos".

I com a bon autor del gènere, va crear un detectiu: Lluís Arquer. El nom no és per que sí: s'inspira en el detectiu privat Lew Archer de l'escriptor nordamericà Ross Macdonald.

Amb Arquer de protagonista va publicar uns cent entre 1982 y 1983 per encàrrec. El final l'ha d'endevinar el lector i si no, pot mirar la solució de l'entrellat al final del llibre. D'aquest relats, 17 els va allargar i els va publicar com Les claus de vidre. Són relats senzills i amens.

Molt més Fuster

Jaume Fuster va escriure també guions adaptats, com en el cas de l'obra de teatre Le cartes d'Hèrcules Poirot, que es va enregistrar i emetre a TVE en català el 1979.

Arxiu TVE Catalunya - Novel·la - Les Cartes d'Hércules Poirot

Amb part del material del programa Crear i viure, poc després de la mort de Fuster, Lluís Quinquer -responsable de temes i programes culturals a TVE Catalunya- li va dedicar el programa "Fusta d'escriptor. En memòria de Jaume Fuster".

Quinquer hi va reunir paraules del món cultural del moment: Josep Maria Castellet Carles Jordi Guardiola, editors; Vicenç Villatoro, llavors director general de Promoció Cultural; Joaquim Carbó, Joan Rendé, Isidre Grau i Jaume Cabré, escriptors; i Joan Pere Viladecans, pintor.

Arxiu TVE Catalunya - Fusta d'escriptor. En memòria de Jaume Fuster

Però Fuster no va ser només escriptor, sinó també traductor, sobretot del francés, i guionista de televisió. En el següent vídeo de TVE Catalunya el podeu verue encarnant un dels seus personatges: fent de detectiu.

Arxiu TVE Catalunya - Crear i viure - Jaume Fuster

A l'inici d'aquest recull, el programa "Terenci Moix a la fresca" en que l'escriptor Jaume Fuster contesta Moix. Una conversa distesa que és en realitat una entrevista biogràfica.