Us descobrim el Museu del Modernisme
- Al Museu del Modernisme s’hi presenta la mostra “Jardins d’Espanya”
- Parlem amb el músic, compositor, cantant i escriptor Joan Miquel Oliver
- La nova versió de “Ricard III”, al Teatre Nacional, amb Lluís Homar
ELS JARDINS DE SANTIAGO RUSIÑOL
Un quadre de Santiago Rusiñol, a l'exposició "Jardins d'Espanya" tve
Aquesta setmana, al “Punts de vista”, us descobrim el Museu del Modernisme, cèntric, al carrer de Balmes, on hi hem gravat les entradetes de la Montse Elias, el clip d’inici del programa i l’entrevista llarga al músic Joan Miquel Oliver. A banda de l’exposició permanent, al Museu del Modernisme s’hi presenta ara la mostra titulada “Jardins d’Espanya”, una col·lecció de quadres de Santiago Rusiñol dedicats a jardins i paratges naturals d’arreu d’Espanya. Com dèia el mateix Rusiñol, aquestes pintures formaven el “nèctar del seu modernisme”.
La cita inicial del programa, llavors, és de Santiago Rusiñol, i diu amb clarividència absoluta:
La cámera de fotos del pintor Santiago Rusiñol tve
“Deixa’m viure il·lusionat, que pel que dura la vida,
més val enganyar-nos seriosament,
i no entrar en controvèrsies”
Santiago Rusiñol, pintor i escriptor
Un quadre de Santiago Rusiñol, a l'exposició "Jardins d'Espanya" tve
JOAN MIQUEL OLIVER, “ATLANTIS”
Joan Miquel Oliver, líder durant molts d'anys de la banda 'Antònia Font' tve
L’entrevista de la setmana és al músic, compositor, cantant i escriptor sempre original i divertit, també de vegades polèmic, JOAN MIQUEL OLIVER, nascut a Sòller, a Mallorca, i líder durant molts d’anys de la banda “Antònia Font”. El seu darrer àlbum titulat “Atlantis” es va publicar el passat mes d’abril i és un nou treball diuen que “en clau d’electro-pop, d’una civilització perduda i la del seu administrador, un Posseidó molt kafkià”. Ja ho veieu doncs, ens explicarà tot plegat d’aquest treball ple d’invencions oníriques i molt mediterrànees.
“RICARD III”, AMB LLUÍS HOMAR
De teatre, aquesta setmana la Margaret Rius ha entrevistat a un actor d’excepció, LLUÍS HOMAR, que ja sabiem que era un intèrpret magistral, però que ara amb la nova versió de “Ricard III”, al Teatre Nacional de Catalunya, ens ha deixat del tot bocabadats i esmaperduts. No li calia una cuirassa ortopèdica, nomès amb la seva presència i la seva genial dicció en té prou per enlluernar-nos.
La nova versió de "Ricard III", al Teatre Nacional, amb Lluís Homar tve
Pel que fa a l’obra, dirigida en pla “post-modern”, per un agosarat XAVIER ALBERTÍ, tenim els nostres recels basats en fugides de to que no ens acaben de convèncer: l’escenografia sembla la T1 del Prat “reinterpretada” per La Fura dels Baus, una rata teledirigida apareix per allà, hi ha uns penitents que ni fu ni fa, els nens de la reialesa són capgrossos de la festa major… En fi, en Xavier, entrevistat a fons per la Margaret Rius, ens defensarà tot el seu intens treball, la feinassa d’aquest Shakespeare reinterpretat per ell, i sobretot, per Lluís Homar.
PIRATES DEL CARIB I D’ALTRES ESTRENES DE CINEMA
"Piratas del Caribe: la venganza de Salazar" tve
De cinema, hem fet una tria de pel·lícules de la cartellera. En proposem tres de ben diferents: “Piratas del Caribe: la venganza de Salazar” és la nova aventura de la franquícia, amb un Javier Bardem interpretant un “pirata-espectre” poc aconseguit, amb una caracterització a mig camí entre un cosí lleig de Tutankamon i un Frankenstein d’estar per casa.
Ben diferent és “No sé decir adiós”, cinema seriós que ens ha agradat molt, amb una història trista i desolada que compta amb les interpretacions que et deixen el cor encongit de Nathalie Poza i sobretot, de Juan Diego.
I finalment, recomanem el documental del director francès Bertrand Tavernier, “Las películas de mi vida”, una pel·lícula que és tota una lliçó de com el cinema ajuda una mica a viure, i potser, a canviar el món.
I ja ho sabeu: en cultura, tot és qüestió de “Punts de vista”. Continuarà…
