Tinet Rubira, periodista i realitzador: "Tota la meva vida professional ha estat una mica casualitat"
- Tinet Rubira, periodista, realitzador i director general de la productora Gestmusic
- Va començar a TVE Catalunya presentant el programa Plàstic.
- Ha estat responsable d'alguns dels formats de més èxit de la tele com Operación Triunfo, Tu cara me suena, el Número 1 o Uno de los nuestros.
Gent de paraula Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els diumenge, a les 12.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Tinet Rubira és una de les persones que més coneix el mitjà televisiu. És periodista, realitzador i director general de la productor Gestmusic. Sota la seva direcció hi ha gran formats d’èxits la majoria anomenats “talent show”, com Operación Triunfo i també molts concursos. Té 50 anys però conserva la mateixa cara de nen que quan amb 19 anys va trepitjar un plató per primera vegada a TVE Catalunya per fer Plàstic “sempre he tingut moltes ganes de fer-me gran i un dels problemes era la cara que tenia”, explica.
“Tota la meva vida professional ha estat una mica casualitat“
I una dubte de qui l’entrevista... “Tinet és Tinet?”. Doncs no. Es veu que el Tinet Rubira es diu Josep i que això de Tinet és culpa del seu germà “Jo em dic Josep però el meu germà per dir germanet deia tinet... i quan vaig néixer es va quedar aquets nom”. Tant és així que avui dia ningú li diu Josep.
Els anys del Plàstic
Tinet Rubira va ser un dels membres del trio “gamberro” que durant 3 anys va protagonitzar un dels programes més trencadors i innovadors de la televisió de finals dels 80, el famós Plàstic, que combinava concurs, música i humor. El Tinet, el David Bages i la Marisol Galdón van convertir-se en famosos com qui diu de la nit al dia gràcies a un estil i manera de fer desenfadat “el millor que va tenir Plàstic era el to, es tractava als joves de tu a tu i se’ls posava la música que volien escoltar”. Explica el Tinet que “a TVE ho vaig aprendre tot” i ens confessa que el Plàstic es feia al mateix plató on avui es fa el Gent de paraula.
“ Eren gent jove, que no s’autocensuraven ni es frenaven davant de cap “no”“
Joan Ramon Mainat, que aleshores era el cap de programes de Sant Cugat, va ser qui el va fitxar com a assessor musical primer i qui després li va donar l’oportunitat de fer pantalla. “Hi ha coses que fèiem llavors que ara no ens les deixarien fer”. Eren gent jove, que no s’autocensuraven ni es frenaven davant de cap “no”.
Amb només 19 anys Tinet Rubira no només el presentava sinó que també el va dirigir. I creu que un dels èxits era precisament la joventut. “Jo treballo amb gent molt jove,que venen nèts, sens estar intoxicats, amb bones idees i ganes de renovar el mitjà”.
Un èxit cada 10 anys
Quan li demanem si el seu gran èxit sempre serà Operación Triunfo, exclama taxatiu “jo sempre tinc un èxit cada 10 anys”. El primer va ser als ’90, el segon als 2000 i el darrer el 2010. “Plàstic, Operación Triunfo i Tu cara me suena són com tres punts d’inflexió” puntualitza, encara que espera que es faci l’excepció ara amb “Uno de los nuestros” el talent show que prepara per a TVE i que presenta Carlos Latre.
Confessa que l’èxit d’OT els va agafar desprevinguts. “Tu estàs preparat per fer programes de televisió, però no ho estàs perquè aquest programa esdevingui un fenomen de masses”, diu.
“ Et poden encarregar fer un xurro però pot ser el millor xurro“
També parlem sobre el concepte “telescombraries”, sobre si se’n fa o no i sobre si la responsabilitat última que existeixi és de l’espectador perquè s’ho ira o del programador perquè la programa. “Avui dia l’audiència està tan fragmentada que ja no depèn de que un programa sigui bo o dolent”. I admet que si algú t’encarrega alguna cosa tu segur que sempre pots dignificar-la. “Et poden encarregar fer un xurro però pot ser el millor xurro”.
I acabem escoltant música brasilera, perquè és un gran apassionat d’aquest país, i de fer de pare i com cap del seus tres fills vol seguir les seves passes “I això que a casa tan el pare com la mare som periodistes”.
