Antoni Tàpies, tota una vida d'art i compromís

Antoni Tàpies enterrat en la més estricta intimitat per desig exprés de la família, sense capella ardent oberta al públic. Sí que obre durant dos dies la seva Fundació, al carrer Aragó de Barcelona perquè tothom que ho vulgui hi pugui retre homenatge a l'artista.

Les mostres de condol arreu del món han sorgit des que s'ha sabut que Tàpies ha mort, amb 88 anys, aquest 6 de febrer del 2012.

Nascut a Barcelona el 13 de desembre del 1923, es considera un dels artistes més rellevants del segle XX i la seva obra està exposada arreu del món.

Tota una vida d'art i compromís

Amb Tàpies desapareix l'últim pilar de l'avantguarda catalana de postguerra.

Fill de família burgesa d'editors i llibreters, culta i catalanista, va començar a dibuixar i pintar de jovenet en caure malalt. Finalment, va deixar els estudis de Dret per dedicar-se a l'art.

Pertanyia al grup d'artistes del moviment Dau al Set amb Joan Brossa, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats, Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot.

Gràcies a una beca, estudia a París. Guanya el Premi de la República de Colòmbia Biennal d'Hispanoamèrica de Barcelona el 1956 i Salvador Dalí el presenta a Estocolm, on Tàpies exposa amb Tharrats.

Queda impressionat per la II Guerra Mundial i la bomba atòmica i la pols, la terra, la grava i d'altres materials entren als seus quadres.

Per Antoni Tàpies la matèria està unida a l'alquímia, la màgia... Durant la seva vida utilitza materials clàssics per a fer pintura i escutura, i també cartró, aerosol, vernís... També escriu assajos sobre art.

“Per Antoni Tàpies la matèria està unida a l'alquímia, la màgia... “

Antifranquista declarat i clarament catalanista, mostra els sentiments a través de la seva obra i hi mostra dates destacades, inscripcions, textos, moments històrics...

Els principals museus com el MACBA, el Reina Sofia de Madrid i el Guggenheim de Bilbao li dediquen exposicions antològiques i retrospectives.

A finals dels 80 s'interessa per l'Orient i el budisme. També reflecteix el dolor a les seves obres, perquè diu que coneixent-lo, se'l sent més dolç.

La Fundació Antoni Tàpies la crea el 1990 a la ciutat d'on n'és fill, a l'edifici modernista Montaner i Simó: s'hi poden veure moltes de les 2.300 pintures i escultures i 3.100 dibuixos, gravats i litografies dels seus fons personals.

Joan Carles I li va concedir el títol nobiliari de marquès de Tàpies per la seva contribució a les arts plàstiques.

De la seva obra principal destaquen "Gran pintura gris" (1955), "Oval blanc" (1957), "Porta gris" (1958), "Quadres grisos sobre marró" (1959), "Forma triangular sobre gris" (1961), "Gran ics" (1962), "Relleu ocre i rosa" (1965), "Incrustació i xifres" (1974), "Empremta de cadira" (1980), "Díptic de campanya" (1991), "Inspiració" (1991), les xilografies "Nocturn" i "Gest" (1995), "Rinzen" (1998) i el cartell del centenari del Futbol Club Barcelona (1999).

Ha realitzat també nombroses peces de ceràmiques, tapissos i escultures, les escultures públiques "Homenatge a Picasso" (1990) i "Núvol i cadira" (1990), totes dues a Barcelona, i el seu polèmic "Mitjó" (1992), de 18 metres de llarg, que havia de presidir la sala Oval del MNAC, un projecte que finalment va ser popularment rebutjat i dels qual se n'ha fet un versió més petita.