Els candidats catalans del 20-N
- Especial Eleccions 20 N en RTVE.es
FELIU TURA
Les eleccions de diumenge a Catalunya plantegen més interrogants que no pas, pel que tot indica, a nivell estatal. Aqui, sembla que el PSC podria mantenir l'hegemonia com a partit més votat, encara que les enquestes pronostiquen una davallada que pot estar a l'entorn dels 10 diputats, ara en tenen 25. La candidata i ministra de defensa, Carme Chacón, ha hagut de deixar clar durant la campanya que PSOE i PP són diferents i que l'estat del benestar ( salut i educació ) perilla en cas d'una victòria de Mariano Rajoy. Alhora per no perdre més vots cap a CiU ha hagut d'esgrimir que les retallades actuals del govern català no són fruit del tripartit, sino de la mala gestió de l'executiu d'Artur Mas. El número dos de la llista del PSC, Daniel Fernández, ha dit a l'Informatiu Vespre de TVE a Catalunya que el seu partit defensarà fins a les últimes conseqüències el model de sanitat pública.
Precissament, els nacionalistes moderats aspiren a guanyar, per primera vegada, unes eleccions generals a Catalunya i, per això, el seu principal cavall de batalla és el de trencar el bipartidisme que és un dels seus seu principals enemics. Allò que s'anomena el vot útil. La candidatura encapçalada pel lider d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, té un desig essencial pel futur paper que haurà de jugar a Madrid: que el PP no tingui majoria absoluta i que, com ja va passar al 1996 amb Aznar, els nacionalistes siguin necessaris per la governabilitat. Seria la manera que tindria CiU per intentar aconseguir aquesta lesgislatura el desitjat concert econòmic o pacte fiscal. Podrien passar de 10 diputats actuals a 13 ó 14. Duran i Lleida, entrevistat a La 2 de TVE, ha instat a ERC i al PSC a reflexionar per evitar que el govern català hagi de pactar amb un PP amb majoria absoluta ·
On estan més tranquils és al PPC. Sembla, si més no tothom ho pensa, que Mariano Rajoy guanyarà folgadament aquestes eleccions generals i, per tant, la feina la tenen pràcticament feta. Amb la bandera de la crisi econòmica i dels cinc milions d'aturats, la seva preocupació és no incòrrer en errades que els hi puguin restar vots. Per primera vegada a la història, el PPC té alguna possibilitat de guanyar les eleccions a Catalunya i als 8 diputats actuals en podria guanyar 5 ó 6. El que sembla quedar clar és que el PP a Catalunya ha deixat de ser un partit pràcticament proscrit i més després d'assolir a les darreres municipals ciutats com Badalona o Castelldefels. Entrevistat a l'Informatiu vespre de TVE a Catalunya, el candidat del PPC , Jorge Fernández Díaz, admet que no hi ha conflicte lingüístic al Principat.
ERC, després de superar la seva enèssima crisi, té el repte difícil de mantenir els tres diputats que té a Madrid. Amb una candidatura encapçalada per
Alfred Bosch,els republicans d'esquerra volen captar el vot dels desencissats amb CiU que esperaven un gir més nacionalista del nou govern català i d'aquelles persones d'esquerra que cada vegada estan més decebuts amb el centralisme polític. També pot fer que ERC mantingui diputats a Madrid, el fet que la població catalana cada vegada tomba més cap a les tendències independentistes. En contra, l'anomenat vot útil a les forces amb possibilitats de governar i l'agitada vida del partit al final i després de l'etapa Carod Rovira. El candidat d'ERC, Alfred Bosch, a l'entrevista de La 2 de TVE, ha dit que els bancs tenen una part molt important en la responsabilitat de la crisi.
Una altra força que veu les eleccions del 20-N des d'una òptica optimista és ICV-EUiA. Les enquestes li donen la possibilitat de triplicar els resultats del 2008 i passar d'1 a 3 diputats. Sembla que sigui la força que més s'ha identificat amb les demandes dels 'col.lectius d'indignats'. A més, és el niu on van a parar força vots crítics amb el que consideren política poc esquerrenosa dels socialistes. També és cert que el seu candidat , provinent del sindicalisme, Joan Coscubiela, en el seu debut polític, sembla que hagi estat encertat en fer palès l'augment de les desigualtats econòmiques i socials. L'únic desgast que semblen patir és la seva estada durant set anys a un tripartit que no va acabar de rutllar. Coscubiela, en l'entrevista de L'Informatiu Vespre, creu que el problema és que els governs d’esquerra han actuat com si fossin de dreta.
