La primera, crear ocupació, però de qualitat, i canviant del model de creixement, passant del la cultura del ciment i del totxo a una de sostenible i moderna. Per això proposem un pacte amb els agents socials i econòmics que amb inversió pública i privada impulsi sectors que creïn ocupació de qualitat, estable, i sostenibles. Aquests sectors serien els referits a més inversió en estat de benestar (mestres, metges, etc) i canvi de model productiu (treballs “verds”, en energies renovables, rehabilitació, etc).
La segona seria incrementar els ingressos per invertir en més polítiques socials. Aquest increment d’ingressos provindria de la pujada d’impostos als que més tenen, grans fortunes, empreses altament contaminants, centrals nuclears, emissions de CO2, vehicles de luxe i supercontaminants, etc.
El canvi climàtic i el debat ambiental. Tinc temps de parlar-ne però molt poc, hi ha poca sensibilitat al respecte, no acostumen a preguntar-me res d’aquest tema.
Sí, i això genera desafecció, estic segur .
Sí.
No. A ICV-EUiA sempre ens hem oposat als blocs electorals, una limitació de la tasca dels professionals de la informació inacceptable. No entenem perquè en període electoral hi ha un tractament excepcional de la informació que limita el criteri periodístic.
És molt difícil.
Sóc conscient que molts catalans i catalanes estan patint els efectes de la crisi, o que se senten lluny de la política. Però no ens podem resignar. La majoria dels catalans se senten d’esquerres i no volen un govern de dretes, volen solucions d’esquerres, no una esquerra que es rendeix. Volen tenir esperança i no accepten que els diguin que no hi ha res a fer. Encara hi ha mil raons i batalles per lluitar. El futur no està escrit.
Sí, més que consells el que intento és acompanyar-lo.
El mateix paper de sempre. Quan arribo a casa comentar com m'ha anat el dia. Separo la meva vida personal de la campanya i de la feina.
2-1 o 3-1, en funció de si Xavi està bé o sublim.
