Sinopsis
La tercera és la bona. Pedro Sánchez ha estat investit President per tan sols dos vots de diferència. És el resultat més ajustat de la història de la democràcia. Fins a arribar a aquí han passat nou mesos de govern en funcions, dues eleccions generals i 3 intents d'investidura.
El que al juliol era impensable avui és ja una realitat: Sánchez formarà el primer Govern de coalició de la història democràtica d'Espanya. L'abraçada amb Iglesias qui serà el seu Vicepresident d'afers socials, visiblement emocionat. És una de les imatges del dia i una de les instantànies que passarà a la història. És també el començament d'una legislatura plena de dificultats on PSOE i UNIDES PODEM hauran d'aprendre a conviure en el Consell de Ministres i on l'oposició ja els ha avisat que utilitzarà totes les eines, polítiques i judicials al seu abast per barrar-los el pas.
El d'avui ha estat un dels debats d'investidura més crispats que es recorden una mostra del que pot ser la legislatura.
La polarització i la tensió s'han apoderat de l'hemicicle i el neguit per si es complia el rumor d'un Tamayazo, no s'ha esvaït del tot fins que ha acabat la votació. El grup socialista i alguns dels seus socis minoritaris com Teruel Existe han denunciat coaccions per canviar el seu vot. Arrimadas ha tornat a insistir als diputats socialistes que trenquessin la disciplina de vot, Casado ha acusat Sánchez de trencar la Constitució i Abascal directament ha vinculat el futur Govern amb el terrorisme. Uns atacs que han unit més al PSOE i a PODEMOS.
I pel que fa a esquerra republicana, claus perquè la investidura hagi tirat endavant, avui han fet de bombers i de piròmans. Discurs encès contra Sánchez però abstenció per investir-lo.
