L'obra d'Evan Deval és el resultat d'una inquietud indefinida:

"Sempre vaig estar lligat a l'art, en un sentit general (teatre, expressió corporal, música...). En començar una obra em deixo portar, mirar i transformar. Surto del meu mitjà i provo. Estic agraït de poder fer això."

És una espècie de confessió íntima, un univers poblat, també, per escultures sinuoses i figures anònimes que representen escenes de la vida sense saber que les estem observant:

"Els meus personatges són una espècie d'autoretrat. Sempre hi ha moviment. Un moviment que està en tot el que faig fins i tot en gestos molt subtils i imperceptibles."