Jorge Wagensberg - Queda molt per descobrir

“El gran plaer que té un científic és ésser el primer que ha entès una cosa. El segon plaer és explicar-ho al primer que passa” , així explica Jorge Wagensberg al programa Noms Propis cóm viu la ciència i tot el que fa questionar-se l’entorn. Li agrada que el defineixin com a “dispers genètic, doncs la curiositat el porta a reconèixer que ja des de petit “sempre estava interessat en les coses que no estava fent”. Inquiet, transversal i molt creatiu, Wagensberg ha dissenyat museus com el Cosmocaixa, del que en va ser el seu director, i ara s’implicar en el que serà l’Hermitage-Barcelona, on ha fusionat ciència i art. Tambè acaba de finalitzar el Museu d’Història Natural d’Oporto, on explica que hi ha aplicat nous llenguatges empès per aquest carácter “d’explorador”, que segons ell el porta a “un idili constant amb el coneixement”.

“L’error no és una vergonya, en ciència és una eina”, defensa Wagensberg qui admet que els científics es passen el dia equivocant-se, quan no ho fan i encerten aleshores obtenen reconeixement internacional o el Premi Nobel. No li faria res que li tallessin un braç a canvi de poder passar una estona amb Albert Einstein o amb Isaias Berlin, de qui admira com tocava el violí, una afició compartida. “Serà una pena morir-se en els propers 20 anys, perquè passaran moltes coses”, conclou.