Los conciertos de Radio 3 en La 2 La 2

Los conciertos de Radio 3 en La 2

De lunes a jueves de madrugada

www.rtve.es /pages/rtve-player-app/2.17.1/js/
4484425
No recomendado para menores de 12 años Los conciertos de Radio 3 - Senior i el Cor Brutal - ver ahora
Transcripción completa

Subtitulado por Accesibilidad TVE

(Hablan en catalán)

Cuando crees que me ves, cruzo la pared...

El temps no és més que runa entre els meus dits

i els dies estan cosits pels meus grups favorits.

Imatges descosides per les dos paraules

desfilen davant de mi: imatges tendres, imatges vives.

És temps de creure'm, de retrobar-me.

No necessite on agarrar-me

Tot ho puc.

M'he deixat de llepar

la llaga del costat perquè les meues mans

tornen a vore dones i fills.

Les hores moren

amb tanta amabilitat

que les vores m'han llimat,

ja no puc fer mal

És temps de rebre, de retrobar-me.

No necessite on agarrar-me

És temps de rebre un nou setembre.

De netejar-me: torne a ser verge.

Sóc or pur.

Sóc or pur.

Ara que tinc la mateixa edat

que els meus pares quan van fer vint anys de casats

Tan jóvens i plens de vida, van criar tres fills

I ara que vos diu tot açò de mi?

Ara que em venen tots estos anys

no pare de pensar en els familiars

I les dones i els amics als qui he fallat pel camí

Jo no sé que pensaran de mi

Totes les cares del passat les duc per dins

Oh, com pesaven, fins este matí

I és que hui no sóc tan vell com l'home que era ahir

Ara que pense en lo que he fet mal

i en que li he llevat a la vida lo que m'ha donat

I una muller i uns fills que em besaven pel camí

I ara que penseu vosaltres de mi?

Totes les cares del passat les duc amb mi

Oh, com pesaven, fins este matí

I és que hui no sóc tan vell com l'home que era ahir

Perquè hui no sóc tan vell com l'home que era ahir

Però este matí m'he retrobat

amb la frescoreta d'un vent de llevant

Que connectant-me els ossos, m'ha llevat la calç

I m'ha deixat lo millor de mi

Oh, com pesaven, tantes cares, tantes nits

Però ja no em pesen, des d'este matí

Perquè hui no sóc tan vell com l'home que era ahir

Perquè hui no sóc tan vell com l'home que era ahir

I és que hui no sóc tan vell com l'home que era ahir

I és que hui no sóc tan vell com l'home que era ahir

Hui m'han dit que ja no fas res

i que per les nits et poses del revés mentre que els teus fills

ells ja no saben què fer amb tú

Et quedes al llit sempre que hi ha ple

i eres el nou ric de l'ajuntament mentre al partit

estan tan contents amb tu

Però pel poble camines tot sol

vols fer-te'n una però no pots

On t'has clavat?

On t'amagaves que no t'hem trobat?

Què t'ha passat?

I este matí t'han trencat les dents

i te n'has anat i ningú sap res

i ara els teus veïns ja no pregunten per tu

On se n'ha anat tot el teu bon cor és un miracle que no estigues mort

On t'has clavat? On t'amagaves que no t'hem trobat?

Què t'ha passat?

On t'has clavat? On t'amagaves que no t'hem trobat?

Què t'ha passat?

La siguiente canción se llama "Cele",

que es la abreviatura en valenciano de Celedonio,

y habla de la vida, obra y milagros de Celedonio Talens Tormo,

que a los dos años se quedó huérfano en la capital, Madrid,

a causa de la guerra civil, y antes de cumplir los diez,

ya había atravesado la península y había llegado a la costa.

Bam!

Una altra bomba esclata en el veïnat

i el pobre Cele que sols conta dos anys

busca a sa mare, on estarà? Mentre els avions tapen el cel

pintant de roig la capital. “Mal!

El director estava equivocat”

això pensa Cele mentre rebenta el pany

i fuig del seu cinquè orfenat

i sap que dormirà al ras molt lluny de la capital.

I sopàveu tan tranquils quan a la tele l'heu vist

i la teua dona ha pegat un crit.

I tu ho veus i no t'ho creus quan la menuda et diu

“pare, és igual que tu”

i truca i parla en viu però no veus el paregut.

Pobre Cele, no pots dormir qui serà la que t'ha escrit

que arriba a casa amb els teus flls i et diu “germà meu”?

Quan tot lo que has viscut t'arranque d'entre els vius

per fi descansaràs amb ta mare al teu costat.

Al cel de la capital

De vegades em trobe a gent que assegura que em coneix

i que més d'una vegada hem acabat a sa casa.

Serà d'una d'eixes nits que et quedes sense amics

t'arrimes a qualsevol porta i sempre la trobes oberta,

Sóc com un riu que es plena en estiu

de febra i mal, sóc l'animal

I després al sant demà tot són ganes d'escampar

i en les nits del diumenge se me fan sempre les tretze.

A hores d'ara trobe a faltar gitar-me acompanyat,

que em despullen per la nit I que em follen de bon matí.

Sóc com un riu que es plena en estiu

de febra i mal, sóc l'animal

que no té fills, ningú amb qui discutir,

que li entra por d'estar tan sol.

Retencions en l'autopista

i fas una cara tan trista que la gent no para de mirar.

I donades les circumstàncies ja no saps ni com aguantes,

ho enviaries tot a fer la mà.

Mentrestant tot segueix tan normal

i creus que és massa tard pa començar a tremolar.

"Ja no saps lo que t'estimes" penses a soles mentre dines

en el teu lloc de treball.

I cada vesprada que passes

pensant en aquell dissabte acatxes un poc més el cap.

I tu tan en silenci i tan normal,

constantment amagant la por a tremolar,

tremolar,

tremolar,

tremolar,

tremolar,

tremolar.

Retencions en l'autopista, deixa ja eixe rollo autista.

És que no veus que t'estem esperant.

És que no saps que és massa tard per agenollar-te davant dels sants

i que la creu que has carregat no és una excusa per a no pensar

que el teu cos no és de ningú, no cal que el guardes en nom de Jesús

que a Monsenyor li dóna igual

sempre que calles i no alces el cap.

Així que ix ja de l'anonimat: droga't i folla i perd el cap

per algú que et furte el temps i que et demostre de què estem fets.

Som només carn, músculs i sang, saliva i ossos que tenen fam.

Som una bomba de plaer, som elegants i estem molt mal fets.

Així que ja ho saps, ja és massa tard.

No pots salvar-te, ja és massa tard.

Abans de nàixer ja estem condemnats

a divertir-mos i a fer-mos mal

Així que ja ho saps, ja és massa tard.

No pots salvar-te, ja és massa tard.

Abans de nàixer ja estem condemnats

a divertir-mos i a fer-mos mal

de tant d'amar.

Bueno, esta es la última canción, se llama "El cel de les Illes Caiman"

"El cielo de las Islas Caimán",

y queríamos dar las gracias a Radio 3 por invitarnos a venir,

y desear una larga vida

a los servicios de información y comunicación públicos y objetivos.

Dis-me com et veus així: agenollat en el teu llit,

sense escoltes ni criats presenciant el teu final.

A tu qui t'ho anava a dir que els obrers que t'han fet ric

et vorien tremolar ple de mocs i tot pixat.

En una cosa estem d'acord: un canó davant del nas

té més força i més raó que mil vagues generals.

A que les coses

semblen més fortes

quan no eres tu qui les fa?

A que les coses

les veus més clares quan t'estan amenaçant?

Tanques els ulls i veus passar la teua vida per davant

i saps que ja no vols anar al cell de les Illes Caiman.

A que les coses

semblen més fortes

quan no eres tu qui les fa?

A que les coses

les veus més clares quan t'estan amenaçant?

A que les coses

són molt més fortes si tu no les has manat?

I veus com plores

com un xiquet quan lo que té li ho han furtat.

  • A mi lista
  • A mis favoritos
  • Senior i el Cor Brutal

  • Compartir en Facebook Facebook
  • Compartir en Twitter Twitter

Los conciertos de Radio 3 - Senior i el Cor Brutal

19 feb 2018

Una de las bandas indies más auténticas de España está en Valencia. Se llama Senior i el Cor Brutal y con su disco, "Valenciana Vol. I" no sólo muestran sus raíces sino que dialogan con el indie del resto del mundo.

ver más sobre "Los conciertos de Radio 3 - Senior i el Cor Brutal" ver menos sobre "Los conciertos de Radio 3 - Senior i el Cor Brutal"
Clips

Los últimos 1.774 programas de Los conciertos de Radio 3 en La 2

  • Ver Miniaturas Ver Miniaturas
  • Ver Listado Ver Listado
Buscar por:
Por fechas
Por tipo
Todos los vídeos y audios

Añadir comentario ↓

  1. Juanlu

    BRUTAL !!

    23 feb 2018