'Història del Barça' consta de 16 capítols que van voler commemorar el centenari de la fundació del F.C. Barcelona per Joan Gamper. La sèrie es va emetre al 1996. Presenta la història del club i també els seu vessant més cultural, social o polític i, lògicament, la intensa vida futbolística del club blaugrana des del seu primer partit, al Nadal de 1898. Bona part de l'interès d'aquesta producció de Sant Cugat radica en les imatges, procedents del No-Do y del fons documental de TVE.

2654548 www.rtve.es /pages/rtve-player-app/2.17.1/js/

Arxiu TVE Catalunya - Història del Futbol Club Barcelona - Rafael Alberti: Oda a Platko - Capítol 3

24:47 18 jul. 2014

En aquesta entrega vos explicarem la història d’un doble duel futbolístic i poètic. En la part esportiva Barça contra Reial Societat, en la part literària Rafael Alberti versus Gabriel Celaya. L’any 1928 es disputaren tres partits finals del Campionat de Copa, entre la Reial Societat de Sant Sebastià i el Futbol Club Barcelona. Durant un d’aquests tres partits, que es disputava a Santander el porter barcelonista, Platko, esdevingué l’autèntic heroi del matx, ja que, al fet que ho parés absolutament tot, s’hi ha d’afegir que en el transcurs de l’enfrontament va patir una greu lesió, amb principi de commoció, que el mantingué uns minuts fora del camp, però al qual retornà amb el cap embenat. Platko (Budapest, Hongria, 1898 – Santiago de Xile, 1983) havia fitxat pel Barça l’any 1923, amb la missió de fer oblidar un altre mite de la porteria: Ricardo Zamora.

En aquesta entrega vos explicarem la història d’un doble duel futbolístic i poètic. En la part esportiva Barça contra Reial Societat, en la part literària Rafael Alberti versus Gabriel Celaya. L’any 1928 es disputaren tres partits finals del Campionat de Copa, entre la Reial Societat de Sant Sebastià i el Futbol Club Barcelona. Durant un d’aquests tres partits, que es disputava a Santander el porter barcelonista, Platko, esdevingué l’autèntic heroi del matx, ja que, al fet que ho parés absolutament tot, s’hi ha d’afegir que en el transcurs de l’enfrontament va patir una greu lesió, amb principi de commoció, que el mantingué uns minuts fora del camp, però al qual retornà amb el cap embenat. Platko (Budapest, Hongria, 1898 – Santiago de Xile, 1983) havia fitxat pel Barça l’any 1923, amb la missió de fer oblidar un altre mite de la porteria: Ricardo Zamora.

veure més sobre "Arxiu TVE Catalunya - Història del Futbol Club Barcelona - Rafael Alberti: Oda a Platko - Capítol 3 " veure menys sobre "Arxiu TVE Catalunya - Història del Futbol Club Barcelona - Rafael Alberti: Oda a Platko - Capítol 3 "

Els últims 17 documentals de Història del FC Barcelona

  • Ver Miniaturas Veure Miniatures
  • Ver Listado Veure Llistat
Cercar per:
Per dates
Per tipus
Tots els vídeos i els àudios
  • 25:49 20 jul 2014  El novembre de 1899 naixia el Futbol Club Barcelona de la mà de Hans Gamper, un suís de 22 anys establert a la ciutat comtal des de feia un any i escaig. L'equip començà a jugar en l'antic Velòdrom de la Bonanova, situat entre Turó Park i Via Augusta. Les primeres reunions socials tingueren lloc a la sala d'armes del gimnàs propietat de Francesc Solé, situat al carrer Montjuïc del Carme 5, a tocar de les Rambles.

  • 24:21 19 jul 2014  Format a l'Internacional de Sants, jugà de davanter centre i migcampista amb el FC Barcelona des de l'any 1919 fins al 1932 on va viure l'època daurada del club dels anys 20. Dotze Campionats de Catalunya, cinc copes d'Espanya i una Lliga coronaren la seva brillant trajectòria al club. 326 gols el situen com a segon màxim golejador de la història del club de tots els temps darrere de Paulí Alcàntara. Va rebre els sobrenoms del "mag" i "l'home llagosta".

  • 24:47 18 jul 2014 En aquesta entrega vos explicarem la història d’un doble duel futbolístic i poètic. En la part esportiva Barça contra Reial Societat, en la part literària Rafael Alberti versus Gabriel Celaya. L’any 1928 es disputaren tres partits finals del Campionat de Copa, entre la Reial Societat de Sant Sebastià i el Futbol Club Barcelona. Durant un d’aquests tres partits, que es disputava a Santander el porter barcelonista, Platko, esdevingué l’autèntic heroi del matx, ja que, al fet que ho parés absolutament tot, s’hi ha d’afegir que en el transcurs de l’enfrontament va patir una greu lesió, amb principi de commoció, que el mantingué uns minuts fora del camp, però al qual retornà amb el cap embenat. Platko (Budapest, Hongria, 1898 – Santiago de Xile, 1983) havia fitxat pel Barça l’any 1923, amb la missió de fer oblidar un altre mite de la porteria: Ricardo Zamora.

  • Guerra i èxode

    Guerra i èxode

    24:43 17 jul 2014

    24:43 17 jul 2014  La guerra civil esclata el 18 de juliol de 1936 i el Barcelona patirà greus conseqüències. El 6 agost 1936 el president Josep Sunyol és detingut i afusellat a la serra de Guadarrama, prop de Madrid. El club queda en mans dels empleats, entre els quals destaca Rossend Calvet, que aconsegueix l'ajuda de tres ex-directius i tanca tots els detalls d'una oportuna gira per Amèrica que reportarà 12.000 $. Calvet els diposita en un banc de París. Diversos jugadors (Ventolrà, Iborra) decideixen quedar-se a Mèxic i altres (Balmanya, Escolà) es queden a França. La nit del 16 març 1938 una bomba destrueix el local social, al carrer Consell de Cent, amb trofeus, papers, llibres i records. El conserge, Josep Cubells, passa els dies següents recuperant tot el que pot i aconsegueix salvar part dels arxius del club. Durant la guerra, les competicions oficials s'aturen però s'arriben a disputar dues edicions no oficials del Campionat de Catalunya (el Barcelona guanya la de 1937-38), una Lliga Catalana (que també porta el Barcelona) i una Lliga Mediterrània, en què els blaugranes s'imposen a equips catalans i valencians. Poc abans d'acabar la guerra, el club amb prou feines arriba als 2.500 socis. L'1 d'abril de 1939 el general Franco anuncia la fi de la guerra.

  • Barça i Franquisme

    Barça i Franquisme

    25:01 16 jul 2014

    25:01 16 jul 2014  El Barça i el franquisme és una crònica social i esportiva d'una bona part de la nostra història: un temps en què els conflictes socials saltaven a la gespa i els mals arbitratges generaven tempestes polítiques. Un episodi clau per a entendre per què el Barça és més que un club i per què avui es crida "Visca el Barça i visca Catalunya".

  • Kubala: Un mestre

    Kubala: Un mestre

    25:36 15 jul 2014

    25:36 15 jul 2014  László Kubala Stecz (Budapest, 10 de juny del 1927 - Barcelona, 17 de maig del 2002) va ser un futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història (juntament amb Di Stéfano, Pelé, Baggio, Cruyff o Maradona) i una de les més rellevants figures de la història del FC Barcelona. Durant la seva carrera al Barça marcà 194 gols en 256 partits. Forma part de la llista dels 50 millors jugadors europeus de futbol del segle XX elaborada per experts i historiadors de la FIFA i publicada per l'IFFHS el 2004. El 1999, durant les celebracions del centenari del Barça, una enquesta feta entre els seguidors del club el declarà com el millor jugador de la història del club.

  • L'Afer Di Stefano

    L'Afer Di Stefano

    25:01 14 jul 2014

    25:01 14 jul 2014 Els esdeveniments d'aquest capítol passen en els anys 1952-1957. Kubala ja juga al Camp Nou i Eduard Manchón recorda la temporada de les 5 copes i el gran equip del Barça. També recorda el seu pas pel club Martí Vergés. Veiem el Barça arribant a Mataró amb la Copa Latina, guanyada a París i com l'ensenyen pels carrers de Barcelona. Marià (Mariano) Gonzalvo explica l'oferta milionària que va rebre i rebutjar. Fotos d'Agustí Montal i d'Enric Martí Carretó. El partit davant el València acabà amb victòria blaugrana per 4 a 2 a la final de la 'Copa del Generalísimo' a Madrid el 1952. També en aquest capítol parla Àngel Mur sobre la tuberculosi que va patir Kubala.Gustau Biosca explica els incidents amb la policia al pàrtit Barça-Espanyol. Imatges de la final de la 'Copa de Generalísimo' contra l'Athlétic de Bilbao que guanya el Barça per 2 a 1, el 21 de juny: el FC Barcelona aconsegueix el trofeig en propietat. El Barça també juga el trofeig internacional "La Petita Copa del Món' . Ens en parla Biosca. I vieme una imatge seva amb Lola Flores, de qui va ser parella.El capítol inclou el cas de Di Stéfano, que jugava al River Plate d'Argentina. Veiem el document de pagament que va fer el Barça pel jugador. Ell mateix explica com és que acaba jugant al Real Madrid. També en parla Kubala. El president Miró Sans i el partit contra el real Madrid el 1954: Isidre Flotats parla de com ha marcat Di Stefano. La final de la 'Copa del Generalísimo' contra el Corunya és el 1954, i debuta Suárez. Gustau Biosca parla de Cesar. L'entrenador Domènec (Domingo) Balmanya explica que ha rejovenit l'equip. El jugador Enric Gensana parla de l'equip de Balmanya. Una altra final: la "Copa del Generalísimo" ara entre el Barça i l'Espanyol, a Montjuïc el 16 de juny del 1957: ho comenten Joan Segarra i Francesc Sampedro.

  • Del Camp Nou a Berna

    Del Camp Nou a Berna

    24:40 13 jul 2014

    24:40 13 jul 2014  La final de la Copa d'Europa de 1961 disputada a l'estadi de Wankdorf de Berna serà recordada com la final dels pals. I és que fins a quatre llançaments del FC Barcelona van ensopegar en la fusta de l'equip portuguès del Benfica. Tanta va ser la mala sort blaugrana amb la fusta, que aquell dia va suposar la fi dels pals quadrats, que van passar a ser rodons. La final venia precedida de la gran actuació blaugrana que havia eliminat en anteriors eliminatòries al Reial Madrid, HR Hradek Kralove i Hamburg entre d'altres. Especialment, important era la victòria davant els blancs, ja que els blancs havien guanyat les cinc edicions de la Copa d'Europa disputades fins llavors. Per a això, el Barcelona comptava amb jugadors de talla mundial com el porter Ramallets, Kubala, Suarez, Evaristo, Kocsis o Czibor. És a dir un dels millors onzes inicials que ha donat la història.

  • De Llaudet a Montal

    De Llaudet a Montal

    24:58 12 jul 2014

    24:58 12 jul 2014  Les eleccions de 1961, Llaudet va superar Fuset per un estret marge de tan sols 24 vots. A partir de llavors, el nou president blaugrana va iniciar una gestió marcada per les dificultats tant en l'àmbit esportiu com en l'econòmic. Una de les mesures que va prendre el president blaugrana per sanejar l'economia de l'entitat va ser la requalificació dels terrenys de les Corts, un fet que va implicar llargues negociacions amb l'Ajuntament de Barcelona. Finalment, l'estiu de 1962, el consistori va aprovar les peticions del club, i el 1966, el Barça va vendre l'antic camp per 226 milions, una xifra que va permetre estabilitzar la situació de les arques del FC Barcelona. Precisament, aquesta operació va atorgar a Llaudet la credibilitat necessària per superar amb comoditat el procés electoral de 1965, en què va ser reelegit president, derrotant per 164 vots a 35 a la candidatura opositora de Josep Maria Vendrell. A l'estiu de 1966, l'optimisme regnava a l'entitat, i Llaudet va crear el Trofeu Joan Gamper. De totes maneres, els fracassos esportius de la campanya 1966-67 van propiciar la creació d'una forta oposició interna que es va mostrar en total desacord amb la gestió de Llaudet i demanava la dimissió del president. Acabada la temporada, el màxim dirigent barcelonista va respondre a l'oposició constituint un Consell Consultiu format per personalitats representatives de l'entitat, però va ser una mesura no va tenir l'efecte esperat. En aquestes circumstàncies, Llaudet va arribar a l'Assemblea de Compromissaris de l'1 de setembre de 1967, en una posició molt precària, i va decidir convocar unes eleccions anticipades per al mes de gener de l'any següent a les quals no es va presentar. Montal, que era el representant de les grans famílies del barcelonisme, va derrotar Pere Baret, que apostava per la ruptura total amb el passat, per només 14 vots de diferència. Durant tot el seu mandat, i encara que Franco encara era viu, va ser un gran defensor del catalanisme i ferm opositor al centralisme futbolístic que exercien la Federació i la Delegació d'Esports. Gràcies al seu impuls, el FC Barcelona va anar recuperant tots els seus símbols, començant pel mateix nom de l'entitat. Va introduir la llengua catalana al butlletí del club, al carnet de soci, a la megafonia de l'estadi i en altres àmbits, tot i les nombroses dificultats. També es va enfrontar a la Federació Espanyola, arran del 'cas Guruceta', i va mantenir una ferma actitud en defensa dels interessos del club. Per exemple, va denunciar la discriminació soferta pel Barça a la contractació de jugadors oriünds, amb el cas Heredia. Fruit d'aquesta actitud, va aconseguir canviar el criteri federatiu, per fer possible la contractació de jugadors estrangers, i aconseguint així el fitxatge de Johan Cruyff, aleshores el millor jugador de mundo.La incorporació del 'Holandès volador' va ser fonamental perquè el Barça es proclamés campió de Lliga en la temporada 1973-74, circumstància que va ser gairebé decisiva perquè Montal fos reelegit el 18 de desembre de 1973, superant amb escreix el seu únic rival, Lluís Casacuberta, per 902 vots a 340. 

  • Els oriunds i Cruyff

    Els oriunds i Cruyff

    25:26 10 jul 2014

    25:26 10 jul 2014  En aquest capítol, imatges del 1973 al 1978. Amb Asensi, Michels, Sadurní, Cruyff. Partit d'homenatge a Fuster. L'entrenador Carlos Heredia, Rinus Michels, Migueli, Reixach, Reina, Sotil, Neeskens. Les intervencions de Cruyff en aquest capítol el mostren jugant a l'Ajax d'Amsterdamm i en el seu debut al Barça. També en coincidir amb Pelé, i quan li van lliurar la Pilota d'Or, i quan va plegar del Barça. També els actes del 75 aniversari i els cors Clavé cantant l'himne al Camp Nou. Wiesweiller, Toshak. Sèrie produïda el 1996 sobre la història del Futbol Club Barcelona en el seu centenari, del 1899 al 1999, dirigida per Santiago Gargallo. El capitol 10è fou emés el 30 de novembre del 1996.Aquesta sèrie consta de 15 capítols que commemoren el centenari de la fuindació del F.C. Barcelona el 1889. Presenta la història del club també a les vessants culturals, socialds i polítiques. Mostra també moltes imatges inèdites recuperades de l'arxiu històric de TVE o d'institucions o particulars.Sèrie dirigida per Santiago Gargallo, amb guió d'ell mateix i realitzacio de Jordi Lladó. Producció de Tomàs Nicolau i Angel Villoria. Narrador, Carlos González, música de Juan Granero i Pipo Iglesias. S'han encarregat de documentació i arxiu Felix Amillano, Núria Poch, Eduard Amill. Hi han trebalalt també els professionals de TVE Catalunya Joaquín González, Julio Carmona, José Luís López, Enric Ferrés i Antonio Zamora.

  • Comença l'era Nuñez

    Comença l'era Nuñez

    25:05 10 jul 2014

    25:05 10 jul 2014  El 6 de maig de 1978, Josep Lluís Núñez (Barakaldo, 1931) va guanyar les eleccions a la presidència amb uns resultats molt ajustats.Els candidats Ferran Ariño i Nicolau Casaus amb 9.537 i 6.202 vots respectivament, no van poder superar els 10.352 vots que van convertir Josep Lluís Núñez en el 35è president de la història del FC Barcelona. L'1 de juliol del 1978 començava el seu mandato.Aunque a diferència de la majoria de presidents anteriors, no havia estat directiu del club, aquest destacat empresari del sector immobiliari va aconseguir guanyar, amb el seu lema 'Per un Barça triomfant', uns comicis que van suposar el començament de l'etapa presidencial més llarga de la història del club. El primer gran objectiu de Josep Lluís Núñez va ser el sanejament de l'economia del club. A més, Núñez es va proposar fer del FC Barcelona la major institució futbolística del món. Durant els seus 22 anys de presidència, el Barça va incrementar el seu patrimoni de forma espectacular, va remodelar el Camp Nou i el seu entorn, es va construir el Miniestadi (1982), el Museu (1984) i una residència per als jugadors del planter a La Masia.Con Núñez al capdavant del club, l'equip de futbol va conquerir un gran nombre de títols, tant en les competicions estatals com en les europees. A més, les altres tres seccions professionals-bàsquet, handbol i hoquei patins-van consolidar el seu protagonisme i es van convertir en equips capdavanters a nivell europeo.Un any després que Josep Lluís Núñez accedís a la presidència, el Barça va aconseguir la Recopa d'Europa de Basilea, el primer gran títol de la seva etapa, amb una presència importantíssima d'aficionats que van protagonitzar una de les expedicions més importants i recordades. El 1982, l'equip que llavors dirigia Udo Lattek va guanyar la segona Recopa d'Europa, imposant-se al Standard de Lieja en la final disputada al Camp Nou, que aquell any seria una de les seus del Campionat del Món, motiu pel qual l'estadi es va tornar a ampliar. El FC Barcelona arribava per primera vegada en la seva història als 100.000 socis, i l'important potencial econòmic que començava a adquirir l'entitat va permetre a Núñez fitxar el que llavors era considerat el millor jugador del món: Diego Armando Maradona.El club seguia creixent i en la temporada 1984-85 Núñez va poder celebrar el seu primer títol de Lliga com a president. Aquest mateix any va ser reelegit sense oposició. Però després arribarien temps difícils, amb la derrota a la final de la Copa d'Europa de 1986, disputada a Sevilla. Va ser una enorme desil · lusió que va originar la primera gran crisi de la seva etapa al capdavant de l'entitat, l'anomenat 'Motí de l'Hesperia' (1988) que acabaria amb l'acomiadament de pràcticament tota la plantilla.Fue un fet que va suposar l'inici d'una nova etapa en el mandat de Josep Lluís Núñez. La directiva va fitxar Johan Cruyff perquè formés un equip campió, i l'holandès va construir el Dream Team, que va meravellar tota l'Europa futbolística amb el seu joc espectacular i va conquerir l'anhelada Copa d'Europa a Wembley, el maig de 1992. També es va adjudicar quatre Lligues consecutives, entre molts títols. Esportivament, va ser, sens dubte, l'època més brillant. Per la seva banda, Núñez va ser reelegit president per tercera vegada, superant Sixte Cambra per 25.441 vots a 17.609 en el procés electoral de 1989, i va ampliar de nou el seu mandat el 1993, aquest cop sense oposición.Tras vuit anys, les desavinences entre tècnic i president van fer decidir Núñez a posar punt i final a l'era Cruyff i. Bobby Robson va ser contractat mentre s'esperava l'arribada de Louis van Gaal, l'home que havia de construir un nou projecte de futur. La temporada que el veterà entrenador britànic va dirigir el Barça va estar marcada pel fitxatge del jugador brasiler Ronaldo, que, durant el temps en què va vestir la samarreta blaugrana, va fer les delícies dels aficionats i va contribuir decisivament a la conquesta de la Recopa d'Europa, la Copa i la Supercopa d'Espanya. Aquest mateix any, el 1997, Núñez va ser reelegit per última vegada, obtenint el 76 per cent dels vots davant el 24 per cent de l'altre candidat, Àngel Fernández. Pocs mesos després, el màxim dirigent del club va haver de superar una moció de censura presentada per la plataforma opositora Elefant Blau.Paralelamente, Louis van Gaal anava donant forma a una plantilla que va guanyar dues Lligues i una Copa en les dues primeres temporades. Però la sequera de títols en el tercer any del tècnic a la banqueta blaugrana, combinada amb una evident falta de sintonia amb l'afició, va precipitar la fi de la primera etapa de Van Gaal. D'altra banda, el suport a Núñez va ser disminuint, cosa que va resultar evident en l'any de la celebració del Centenari, motiu pel qual va decidir deixar el càrrec i convocar eleccions anticipades, abandonant la presidència després de 22 anys al capdavant del club.La etapa presidencial de Núñez ha estat la més llarga de la història del club i la més prolífica pel que fa a títols guanyats. En futbol, el club va guanyar 7 Lligues, 6 Copes del Rei, 5 Supercopes d'Espanya, 2 Copes de la Lliga, 1 Copa d'Europa, 4 Recopes, 2 Supercopes d'Europa i 3 Copes de Catalunya.

  • 25:17 10 jul 2014  Maradona debuta davant l'afició del Camp Nou a l'agost, de 1982 en el torneig Joan Gamper. Curiosament, per primera vegada en la història del torneig, el Barcelona perd els dos partits i es classifica en última posició. El 1984 Per suplir la baixa de Maradona, Venables incorpora l'escocès Steve Archibald, pel qual es paguen 240 milions de pessetes. l'escàndol major esclata el 28 d'abril de 1988 amb el "motí de l'Hesperia", on els jugadors convoquen a la premsa a l'hotel barceloní i fan públic un comunicat on demanen obertament la dimissió del president Josep Lluís Núñez. Pocs dies després, i amb la competició encara en disputa, s'anuncia públicament el fitxatge de Johan Cruyff com a nou entrenador de la temporada. Són baixa tretze dels components de la plantilla que van protagonitzar el "Motí de l'Hesperia" la temporada anterior: Groga, Calderé, Clos, Cristóbal, Gerardo, Linde, López López, Manolo, Moratalla, Nayim, Pedraza, Schuster i Víctor.

  • El Dream Team

    El Dream Team

    25:00 09 jul 2014

    25:00 09 jul 2014  El Dream Team (equip dels somnis) és un terme usat per a referir-se a una època concreta de la història del Futbol Club Barcelona compresa entre els anys 1988 i 1996. Malgrat que actualment es pot usar aquest nom per a fer referència a tot aquest espai de temps, el nom va ser realment utilitzat entre 1991 i 1994, l'època de màxima esplendor esportiva del club. El terme és un calc del sobrenom amb què es conegué la selecció estatunidenca de bàsquet que guanyà l'or a Barcelona'92, la primera integrada per jugadors professionals de l'NBA.Els èxits esportius d'aquest equip varen ser històrics i inclouen, entre altres:Quatre Lligues consecutives entre 1991 i 1994Una copa d'Europa la temporada 1991-1992Una Recopa d'Europa la temporada 1988-89Una copa del Rei l'any 1990Una supercopa d'Europa l'any 1992Tres supercopes d'Espanya els anys 1991, 1992 i 1994Dues Copes de Catalunya les temporades 1990-1991 i 1992-1993Es tracta d'una de les èpoques amb més èxits esportius de tota la història de l'entitat.Molts dels jugadors d'aquell equip van crear vincles estrets amb el club, i la seva carrera esportiva ha evolucionat molt a prop d'aquest un cop es van retirar dels terrenys de joc. És el cas de Txiki Begiristain, director esportiu del club, Eusebio Sacristán, ajudant tècnic de l'entrenador o de Josep Guardiola, entrenador del primer equip.

  • Més que un club

    Més que un club

    24:26 08 jul 2014

    24:26 08 jul 2014  Diuen que el Barça ha estat, i encara és percebut per milers de catalans, com més que un club per què molts barcelonistes hi projecten els anhels d’una societat en que tots som molt diferents però ens permet participar en una comunitat, en una unicitat. En definitiva, hi trobes la raó del més que un club, per què té una bona part del país al darrere.

  • La fi d'un cicle

    La fi d'un cicle

    25:03 07 jul 2014

    25:03 07 jul 2014  El traumàtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, Núñez va confeccionar la nova etapa 1996/97 amb Bobby Robson com a nou entrenador i amb la incorporació de nous jugadors provinents del mercat europeu que s'havia obert a causa de la nova Llei Bosman. Aquests jugadors foren Luis Enrique, Pizzi, Vítor Baía, Couto, Giovanni Silva, Blanc i, per sobre de tots, el del brasiler Ronaldo, que provinent del PSV Eindhoven, va costar 2.500 milions de pessetes. Aquest jugador aconseguí el pichichi de la Lliga amb 34 gols i fou determinant en la victòria dels tres títols aconseguits: Supercopa d'Espanya, Recopa d'Europa, i la Copa del Rei.Tot i els tres títols assolits, la crisi social continua i Núñez es veu obligat a canviar d'entrenador, contractant així Louis Van Gaal i deixant el que fou el traductor de Robson, Jose Mourinho, com a segon entrenador.Van Gaal es trobà en la seva primera temporada sense el jugador més decisiu de l'anterior perquè després d'un llarg estira-i-arronsa, Ronaldo fitxà per l'Inter de Milà durant l'estiu a canvi de 4.000 milions de pessetes. Tanmateix, en contrapartida s'incorporà una altra estrella brasilera, Rivaldo i altres jugadors destacats com ara Ruud Hesp, Reiziger i el brasiler Sonny Anderson.

  • Les tres copes de Robson

    Les tres copes de Robson

    26:54 06 jul 2014

    26:54 06 jul 2014  Núñez va confeccionar la nova etapa 1996/97 amb Bobby Robson com a nou entrenador i amb la incorporació de nous jugadors provinents del mercat europeu que s'havia obert a causa de la nova Llei Bosman. Aquests jugadors foren Luis Enrique, Pizzi, Vítor Baía, Couto, Giovanni Silva, Blanc i, per sobre de tots, el del brasiler Ronaldo, que provinent del PSV Eindhoven, va costar 2.500 milions de pessetes. Aquest jugador aconseguí el pichichi de la Lliga amb 34 gols i fou determinant en la victòria dels tres títols aconseguits: Supercopa d'Espanya, Recopa d'Europa, i la Copa del Rei. 

  • Adéu planter

    Adéu planter

    20:02 05 jul 2014

    20:02 05 jul 2014  La crisi social continua i Núñez es veu obligat a canviar d'entrenador, contractant així Louis Van Gaal i deixant el que fou el traductor de Robson, Jose Mourinho, com a segon entrenador.Van Gaal es trobà en la seva primera temporada sense el jugador més decisiu de l'anterior perquè després d'un llarg estira-i-arronsa, Ronaldo fitxà per l'Inter de Milà durant l'estiu a canvi de 4.000 milions de pessetes. Tanmateix, en contrapartida s'incorporà una altra estrella brasilera, Rivaldo i altres jugadors destacats com ara Ruud Hesp, Reiziger i el brasiler Sonny Anderson.Tot i que la temporada no va començar gens bé a causa d'una derrota dolorosa a la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, el club acaba conquistant la Lliga amb una certa comoditat, la Copa del Rei i la Supercopa d'Europa.A causa dels èxits de les darreres dues temporades el Barça arriba a encapçalar la llista dels millors clubs del món elaborada per la IFFHS.La següent temporada 1998/99 (la del Centenari) comença amb eleccions presidencials el juliol, que són guanyades per cinquena vegada consecutiva per Núñez.

Mostrant 1 de 1