Sinopsis
El segon capítol que s¿emet aquest dimarts arrenca amb una obra barroca i ens porta fins la modernitat.
Eulàlia Valldosera versus Natura morta d¿atuells, de Zurbarán. Com a artista, Valldosera ha treballat amb els contenidors domèstics. Davant la Natura morta d¿atuells, les seves paraules i una petita acció, relacionen els petits estris domèstics del barroc i d¿ara.
Josep Maria Pou versus , La vicaria, de Marià Fortuny. L¿obra més significativa de Fortuny, atrau de sempre a l¿actor i director teatral Josep Maria Pou perquè hi veu una gran escenografia. El vestuari, els elements, la manera com interactuen els personatges, la seva disposició, tot evoca el teatre.
Carme Ruscalleda versus Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem. La dona amb més estrelles Michelin, xef del restaurant Sant Pau, ens parla de l'obra per una raó personal: la seva vida és també com un tàndem, profesional i personal, amb el seu marit, Toni Balam.
Carlos Ferrater versus mobles de la casa Lleó Morera, de Gaspar Homar. De Gaspar Homar, el Premio Nacional de Arquitectura Carlos Ferrater n'admira la capacitat de concebre els més mínims detalls d'un interior, com és el cas de l'edifici de Domènech i Montaner al Passeig de Gràcia barceloní.
Jorge Wagensberg versus La galería, de Feliu Elias . Wagensberg, físic, director de CosmoCaixa, parla de l¿obra del polifacètic Feliu Elias perquè reflecteix tots els tipus de temps: el fisiològic, el psicològic, el temps determinista. I li dona peu a explicar-nos per què, segons l¿edat, sentim que el temps passa més o menys de pressa.
Sol Picó versus Gran Ballarina, de Gargallo. La coreògrafa i ballarina Sol Pico ens parla de la peça de Pablo Gargallo. N¿admira la perfecció de la postura i la lleugeresa que adquireix el ferro en mans de l¿escultor. I es relaciona amb ella com millor sap fer-ho, dansant.
