INTERVENEN
Oriol Calvo, director gerent del Museu del Càntir d’Argentona
Fina Carreras, tècnica del Museu del Càntir d’Argentona
Quim Larrea, dissenyador
José Gómez, terrissaire
Eudald Calvo, alcalde d’Argentona
Compradora de càntir
Venedora de càntirs
IL·LUSTRACIONS MUSICALS
La passada, La Trinca (només música)
Els gegants, La Trinca (només música)
Camí de la font, mix de diversos intèrprets
Aigo, Maria del Mar Bonet
Blanca, blanca, blanca... l’aigua, Dagoll Dagom
CONTINGUT
Vàrem assistir a la Festa del Càntir d’Argentona. El seu director, l’Oriol Calvo ens descriu l’univers d’aquest atuell que és bàsicament mediterrani però que per una diguem-ne emigració, es troba avui en dia, arreu.
La tècnica del museu, Fina Carreras, explica l’arrel de la festa: una pesta, una prometença... i San Domingo (Sant Domènec ha sucumbit a l’argot popular) va fer el miracle.
Mentre ens ho expliquen, seguim la desfilada de gegants i capgrossos que formen part de la processó adreçant-se cap a la benedicció d’aigua i càntirs. I la banda, bona amfitriona, dedica una marxa a l’audiència de Ràdio 4.
Trobem Quim Larrea, dissenyador i José Gómez, terrissaire. Un ha dissenyat el càntir d’enguany i l’altre li ha donar cos. Amb l’alcalde, Eduard Calvo saben del perfil dels habitants d’Argentona i del poc atur que registren els seus treballadors. Finalment ens adrecem fins on venen els càntirs.
I parlem amb el binomi compradora-venedora.
