El mediador Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat davant la Cort Penal Internacional, apunta la mediació internacional com l'única solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. Una mediació que no pot fer --diu-- la Unió Europea, perquè n'és part. Palou-Loverdos valora el paper que pot fer Suïssa: "És Europa, però no és membre de la Unió Europea. Té una tradició democrática indiscutible, una tradició de neutralitat indiscutible, una tradició de referèndums indiscutible, una tradició de modificacions constitucionals de tres i quatre vegades, l'última de l'any 99, per tant bastant recent, i a més a més té una tradició confederal, d'aplicació pràctica del principi de subsidiarietat, en què prioritzen les decisions a nivell local. Tot aquest bagatge i tota aquesta experiència política, comunitària, de resolució de conflictes, fa que l'oferiment de mediadors suïssos sigui molt oportú per superar la situació de bloqueig en què ens trobem".
Amnistia Internacional ha denunciat l'ús de la força per part de la Policia l'1-O i demana una investigació immediata i imparcial. Observadors de l'ong, com també de #SomDefensores o els observadors internacionals convidats per la Generalitat, van poder ser testimonis d'aquest ús desproporcionat de la força. Segons Dani Vilaró, d'Amnistia a Catalunya, "ens ha quedat molt clar que diverses actuacions de la Policia Nacional i la Guardia Civil van fer un ús excessiu i innecessari de la força, utilització també molt perillosa i inadecuada de material antiavalots, especialmente pilotes de goma, i ens preocupa sobre tot que s'ataqués gent que s'estava manifestant pacíficament. És cert que la Policia tenia un mandat judicial per intentar evitar la celebració del referèndum, però el que no podia ser de cap manera és que s'utilitzés tot aquest tipus de material contra persones que en la seva gran majoria estaven resistint de manera pacífica. Recordem que segons el Dret Internacional de Drets Humans, l'ús abusiu de la força per part de la Policia és un delicte, és un abús dels drets humans i es pot perseguir penalment".
Felipe Moreno, militant antifranquista que va ser torturat i empresonat, ens explica que les imatges de l'1-O li van recordar els últims anys del franquisme "quan sortíem a demanar la llibertat, llibertat d'expressió, d'associació. M'ho recorda molt".
