Aquest diumenge hem començat amb la reflexió sobre un projecte iniciat el 2013 sota el nom de Dessobriga on treballen diversos arqueòlegs espanyols i francesos. Els grecs i romans consumien i elaboraven vi negra. S'ha trobat un jaciment entre Palència i Burgos que especifica clarament que ja es bevia vi en aquella zona fa més de dos mil·lennis. El consum del vi s'atribuïa exclusivament a elits eqüestres i guerreres com producte importat d'alta posició social. Però el Jaciment de Dessobriga el gaudi del vi va més enllà del consum elitista.
Entrevista a MARGARITA MELGAR, pseudònim de dues guionistes, Ana Sanz-Magallón i Montse Ganges que expliquen una sàtira sobre les Dues Espanyes. La trama de "El Verano de nunca acabar" parteix de la mort de Carlos i Pilar, dues persones que 80 anys després de viure un romanç l'estiu de 1936 es retroben en una residència d'avis, on s'acabaran morint al ritme de "Cheek to Cheek" de Frank Sinatra.
La parella està representada per dues famílies, els Ochoa que són d'esquerres i els Santamaría que representen la dreta ultra catòlica. El testament de Carlos i Pilar portarà de corcó a les dues famílies que hereten la mateixa finca de manera indivisible situada a Alhorín del Cerro (un poble dividit entre porcícoles contra carabassers)
L'obra "El Verano de nunca acabar" està escrita en format diari i amb un mètode per acabar amb qualsevol conflicte al món. Es fa sàtira amb el guerracivilisme d'avui, amb certs tics que desmadren les dues posicions ideològiques, però també és una reavindicació de la memòria històrica. Margarita Melgar critica els debats furibunds en xarxes socials, els comentaristes televisius enfrontats a dues idees d'Espanya.
Una novel·la molt cinematogràfica i amb molt sentit de l'humor que enfronta feministes radicals, senyores del Rastrillo, catedràtics de la memòria històrica, militars, vegans, caçadors, un mestre budista i un cardenal. Tot plegat serveix per tractar la dreta i l'esquerra, la religiositat i el capitalisme salvatge, el blanc i el negre.
