Cristina García Rodero ja té el primer centre dedicat a Puertollano (Ciudad Real). Premi Nacional de fotografia, és la única representant espanyola a la prestigiosa Agència Magnum. La majoria de les seves obres són els treballs realitzats a Haití. Una fotògrafa que va començar la seva carrera a Madrid, on es va llicenciar en pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense. La seva feina es pot trobar a museus com el Prado, el Reina Sofía, el MUSAC, la Fundació Foto Colectània i altres centres prestigiosos d'Europa i Amèrica. Amb la seva habitual modèstia vol que el Museu Cristina García Rodero serveixi de plataforma per "formar als joves, oferir cursos, impulsar el col·leccionisme i donar sortida a l'obra d'altres fotògrafs".
García Rodero es va iniciar en la fotografia sense tenir mitjans, tot era pura energia i moltes hores de feina. Té un World Press Photo a la categoria d'Art, Premi Nacional de Fotografia, Medalla d'Or en les Belles Arts o el Premi PhotoEspaña. De la seva tasca plasmant festes i ritus catòlics en va sorgir un dels llibres importants de la fotografia nacional, España Oculta. Creadora, més que fotògrafa documental, l'esforç ha centrat la seva carrera. Diu "ser fotògrafa no és disparar una foto, sinó tenir un projecte".
Entrevistem a Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision. Parlem de la 6ena edició del Docfield. Festival de Fotografia Documental de Barcelona centrada en els "Efectes dels Afectes". Ja està oberta la convocatòria a fotògrafs professionals per participar en la selecció d'imatges que formaran part de l'exposició Retrat de Família, que es farà al Palau Robert del 8 de novembre al 9 de desembre. També està oberta la convocatòria per optar a la 5ena edició del Docfield Dummy Award Fundació Banc de Sabadell oberta fins el 29 d'octubre. És el premi anual de maquetes de fotollibres.
El leitmotiv del DOCFIELD 2018 és l'amor en totes les seves cares, dels efectes dels afectes. Una secció oficial amb la Ruta Docfield que inclourà 7 exposicions que van des del nus Diagonal-Passeig de Gràcia fins a Colón amb tres mostres al Palau Robert, a la Universitat de Barcelona, FNAC Triangle i el Centre Cívic Pati Llimona. A banda també hi haurà altres seus convidades com galeries, centres d'art, escoles i centres cívics que mostraran el millor de la fotografia documental.
Miquel Dewever-Plana presenta el seu ingent treball a la Biennal Xavier Miserachs amb les dures imatges americanes d'aquest fotògraf que aposta pels seus projectes de llarg termini a la mostra Exposar-Editar. Sempre treballa amb la condició clara que els seus projectes vagin acompanyats de la publicació d'un llibre, com a suport del relat i la investigació fotogràfica. Leopoldo Blume ha estat el seu col·laborador amb fotollibres sobre els maies, el genocidi a Guatemala, la violència de les bandes juvenils, la Guaiana Francesa o els miners de Potosí a Bolívia (un llibre que està en procès, Vale un Potosí).
Amb la Silvia Omedes de Photographic Social Vision també analitzem l'exposició col·lectiva The Train al Festival d'Arles que uneix els tres treballs al voltant del viatge fúnebre de Robert Kennedy en tren el 8 de juny de 1968 des de Nova York a Washington, per ser enterrat a Arlington al costat del seu germà John després de l'atemptat que va acabar amb la seva mort.
Acabem parlant del Festival Getxophoto obert fins el 30 de setembre, on el tema és reconstruir el diàleg en un període de post conflicte. Un festival amb molt bones propostes de Juan Valbuena, Sofia Moro, Markel Redondo, Julián Barón, Clemente Bernard i molts d'altres amb una bona direcció artística de Mónica Allende. Un festival on va participar en la tradicional Encerrona sobre gestió cultural, èxits i errors comesos.
