Aquest diumenge hem començat amb la reflexió sobre Nadia Murad, nominada al Premi Nobel de la Pau, que publicarà aquesta tardor les seves memòries. Víctima de la yihad sexual de l'Estat Islàmic i defensora dels Drets Humans és la primera Ambaixadora de Bona Voluntad per la Dignitat dels Supervivents de la Trata de persones de les Nacions Unides. L'edició en llengua espanyola de THE LAST GIRL l'editarà Plaza & Janés. L'activista pels Drets Humans s'ha convertit en portaveu de tots aquells que han patit la violència de l'Estat Islàmic i la seva història ha donat la volta al món. Des que als 21 anys va ser segrestada a l'Iraq i utilitzada com a botí de guerra i esclava sexual, va passar per una fugida i l'asil a Alemanya. També té el Premi Vaclav Havel de DDHH i el Premi Sájarov a la Llibertat de Consciència.
Entrevista a Sebastià Bennasar per "L'Imperi dels Lleons" i Màrius Moneo per "Tocar el dos no és tan senzill" les novetat de Crims.cat de l'editorial Al Revés per Sant Jordi. En el primer cas Sebastià Bennasar s'endinsa als orígens de la màfia lyonesa. Finalista a la Millor Novel·la negra en català al València Negra, narra la història d'una banda de mafiosos de Lió que comença a operar el 1972 i acaba la seva activitat el 2006. Basada en un fet real, els protagonistes arriben a controlar tot el tràfic d'haixix d'Europa i bona part de la prostitució també d'Europa, el tràfic d'armes i els negocis immobiliaris.
La corrupció del sistema capitalista existeix i és ben present a la trama. La misèria on també hi conviuen polítics amics dels diners, la premsa comprada i dirigida per poders fàctics, professionals com advocats, fiscals i jutges o policies que s'alineen o es desmarquen sigui per ambició o desídia. Una ironia que també sobrevola el relleu generacional al clan de la màfia lionesa. Els lleons són forts, despietats i sanguinaris, no tenen por. La narració corre a càrrec d'en PASCAL NEIGE, fill de Jean Neige, qui està relatant els afers de la banda i de la família a en Marçal, el seu amant.
"Tocar el dos no és tan senzill" de Màrius Moneo comença amb un retall de la pàgina de successos d'un diari de Girona. Menyspreu capitalista cap als immigrants com la Juliana Bautista, dona de fer feines, que apareix morta. El investigador del cas es troba amb multitud de possibles assassins que passen des d'un violinista, Simon Noel a Xavier Queral, encarregat del peix en un supermercat. També apareixen l'Uriel Riart que dóna classes de ioga, un coronel, el propietari d'unes pistes d'esquí, un conductor d'ambulàncies....etc. I el títol de la novel·la negra explica entre d'altres coses que el pobre investigador Gil Alabau es trobarà amb tot de gent que es treu la responsabilitat del damunt, fugen d'estudi o toquen el dos.
Tot plegat esdevé un mirall que reflecteix la mentalitat que impera en la nostra societat. En aparença, civilitzada, altruista i solidària de cara enfora però podrida per dins. El més destacat en el llibre del Màrius Moneo són les dosis d'humor negre que es basa en la pura i dura realitat.
