Aquest diumenge una història de l'Holocaust. La Ballarina d'Auschwitz, és l'experiència personal i trajectòria d'Edith Eger. Als 16 anys volia ser ballarina professional però als pocs mesos el seu somni es va ensorar. Si no hagués sigut jueva hauria participat a les Olímpiades de Berlín. Els nazis es varen emportar la seva familia i els varen pujar al tren destinació a Auschwitz. Ella era adolescent i allà va conèixer el monstre: el doctor Mengele, un dels alts oficials del complex.
Va haver de ballar davant l'Àngel de la Mort: amb la música del vals del Danubi Blau va tancar els ulls i es va imaginar que ballava a l'Òpera de Budapest. Ara als seus 87 anys continua ballant, el seu esperit és de viure la vida plena, lluny de l'horror que va viure. Va assumir la seva traumàtica experiència i a la dècada dels '70 va estudiar Psicologia, especialitzant-se en pacients que patien el Trastorn per Estrès Post Traumàtic. Ha ajudat a veterans de guerra del Vietnam, Irak i Afganistan i ha aixecat refugir per a dones víctimes de la violència de gènere.
Entrevistem a Dani Vilaró, portaveu d'Amnistia Internacional que ha guanyat el Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa amb el seu primer llibre "Si em toques, cauré" publicat per Viena Edicions. A través de 18 contes ens mostra la fragilitat humana, persones que no poden evitar ser com són i a qui la vida els pot canviar en un instant. Imatges com la d'una capa de gel que està a sota els peus i que es pot trencar en qualsevol moment. Els protagonistes dels contes són vulnerables com el treballador del metro que poc abans de jubilar-se li guanya la partida a l'oblit i rejoveneix.
L'Ahmad viu al carrer, es dedica a fer flors de paper i es pregunta perquè s'ha tornat invisible als altres, fugit de la guerra, del seu país. El seu somni és retornar i deixar de viure al marge del món. Són personatges treballats que no deixen de ser persones que intenten sobreviure perquè el món que els envolta no els passi per sobre.
Hi ha contes distòpics com Digital on els protagonistes no es poden tocar, un gran germà controla els seus moviments. Dani Vilaró també posa el dit a la llaga amb la prepotència masculina d'alguns que es pensen indestructibles i que s'acaben trobant amb la seva pròpia medecina. O també alguns divertimentos sobre la proliferació del que es coneix com creixement personal.
Els contes que conformen "Si em toques, cauré" de Dani Vilaró exposen el món dels silencis, dels secrets familiars, del que es diu i del que es calla. Un dels problemes inherents a la condició humana. Uns contes reflexius que recondueixen a una lectura atenta i que ens posen davant la cara les contradiccions humanes.
Pels amants de la música com l'autor de "Si em toques, cauré", hi ha una llista creada a l'Spotify que són cançons que surten als contes, contes inspirats en cançons i l'autèntica banda sonora original del procés d'escriptura.
