50 anys d'un clàssic del cinema. "2001, Odissea a l'Espai" d'Stanley Kubrick. Una peça fonamental en la història del cinema. Polèmica, enigmàtica i amb una gran capacitat imaginativa. La ciència posada al servei d'un visionari. Quan es va estrenar va ser incompresa per a molts. La crítica la va catapultar com la millor pel·lícula de ciència ficció de la història. Basada en l'obra d'Arthur C. Clarke "El Centinela", una trama que exposava la història de la humanitat en diversos estadis del passat i del futur.
Fa milions d'anys, uns simis descobreixen un monòlit que els porta a un estadi d'intel·ligència superior. Un altre monòlit torna a aparèixer -milions d'anys després- enterrat en una Lluna, el que provoca l'interès dels humans. Hall 9000 és una supercomputadora que té consciència de si mateixa i adopta decisions en contra de la voluntat dels humans. Stanley Kubrick va canviar la percepció de la ciència ficció. Un documental filosòfic sobre el sentit de la vida.
Entrevistem a Maria Sempere, editora de Les Hores, un segell que té com a objectiu la passió per la literatura, l'interès pels móns interiors, les relacions humanes, les realitats singulars, les mirades inimaginables i el pas del temps. Ja han publicat 8 títols. El darrer "Vam ser nosaltres" de Golnaz Hashemzadeh Bonde, amb traducció de Meritxell Salvany. Un llibre honest, sorprenent i amb una gran força. Una novel·la d'amor i supervivència sobre la Revolució de l'Iran i la vida d'una refugiada en un país que no és el seu.
Golnaz Hashemzadeh Bonde és una de les veus més prometedores de la literatura sueca actual. Descobrim la trajectòria vital de la Nahid i el Masood, dos joves estudiants revolucionaris decidits a enderrocar el règim del Sha i ajudar a aconseguir la Democràcia. Se senten invencibles, volen justícia, però les seves activitats clandestines són perilloses. Un fet concret i violent els obligarà a fugir a Suècia amb diners prestats i passaports falsificats. Teheran ja no és segur per ells ni per la filla que esperen. Marxar no és rendir-se.
30 anys més tard, la Nahid es troba en un llit d'un hospital de Suècia quan li comuniquen que té un càncer i que li queda poc temps. "Vam ser nosaltres" qüestiona la forma de comunicar una malaltia mortal als pacients, la forma en què les dones i els immigrants són percebuts per la societat, la violència domèstica o la violència implícita en una revolució on es perden moltes coses. Temes que ens porten a la reflexió. Descobrim també quan a Iran es respirava llibertat. Tot plegat amb la visió dels vincles poderosos entre mares i filles, amb la pèrdua i la desaparició com a fils conductors.
El catàleg de Les Hores parla sobre la vida, el pas del temps i les sempre complicades relacions humanes. Temes que també tenen a veure amb la realitat, intimistes, amb un tempo pausat que reclamen una lectura atenta. Maria Sempere assegura "omplir les hores de bona literatura ens farà comprendre una mica més el món o ajudar-nos a qüestionar-lo".
