Aquest diumenge hem començat parlant del mindfulness a les aules. De l'atenció plena, del Projecte Escoles Despertes, d'una tècnica amb èxit. Ho practiquen després del pati i entren al món de la tranquil·litat, el pensament reposat i la consciència plena. Escoles Despertes és un projecte de Pilar Aguilera implantat el 2014 pel Consorci d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. S'ha introduït a escoles públiques del districte de Nou Barris, un dels barris amb més exclusió de la ciutat. També al districte de Sant Martí com un projecte pilot d'innovació. Una pràctica que està en auge i que avala l'eficàcia del mindfulness en la salut, l'educació i l'empresa. També s'ha implantat a Ferrocarrils de la Generalitat com a tècnica pels seus maquinistes, de manera voluntària, per evitar distraccions i millorar tant l'efectivitat laboral com en la vida personal. A les escoles el clima positiu que es genera és la millor arma contra l'assetjament i la violència. Reconeixen les seves emocions i gestionen les seves dificultats. Són menys impulsius i més respetuosos.
Entrevistem a la directora de Photographic Social Vision, Silvia Omedes, per fer una valoració del World Press Photo 2017, parlar dels Premis Poy Latam que s'han decidit a Barcelona i de l'exposició "De l'ombra a la llum" de la Galeria Setba. Comencem per reivindicar l'exposició de 3 generacions de fotoperiodistes que es fa a la Galeria de la Plaça Reial fins el 22 de juny. Joana Biarnés, Sandra Balsells i Laia Abril en una mostra col·lectiva que aixopluga el treball d'aquestes tres grans professionals, vessant artística i social al servei de la ciutadania. Les instantànies tenen com a denominador comú el fotoperiodisme i el compromís de cadascuna. La més veterana, Joana Biarnés, la 1a fotoperiodista espanyola ret homenatge a la dona rural i fa una cronologia de la dona a l'espai públic acabant amb figures com Lola Flores. Una metàfora de la dona al món i a la fotografia. La fotògrafa Sandra Balsells amb una trajectòria vinculada als Balcans i la desintegració de l'antiga Iugoslàvia. Imatges que busquen la llum des d'un punt de vista ideològic, emocional o estètic. Passeja des de la Romania posterior a Ceaucescu, fins a la Sicília més fervorosa o les ferides de guerra dels Balcans. I Laia Abril, la més jove exposa un conjunt de fotografies en què documenta el procés de dol d'una família després de perdre la filla per bulímia. Un projecte personal que es titula "Epilogue" que funciona molt bé, perquè hi ha una història amagada i a través de la fotografia hi posem llum.
Valoració del World Press Photo d'aquest any amb el lema "veure i entendre". Les millors fotografies de tot el món que ens interpel·len, denuncien allò que no hauria de ser acceptable al món. Els guanyadors nacionals Santi Palacios, Jaime Rojo, Francis Pérez i Carla Tramullas. Fins el 5 de juny el Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona ha permès veure el millor del fotoperiodisme mundial. Enguany canviava de dates i destacava el factor actualitat amb tallers, visites guiades i els Premis de Concurs de Narrativa Digital. 41mil visitants que han aprofundit en els valors i funció del fotoperiodisme i que apropa al públic projectes inèdits, no publicats en mitjans nacionals.
I acabem amb la 4a edició dels Premis Poy Latam de fotografia. Els premis a les millors fotografies de l'any d'Iberoamérica on la Silvia Omedes ha format part del jurat internacional. Com a guanyadors una gran representació de fotògrafs nacionals com Santi Palacios (refugiats), David Ramos (esports), Oscar Prieto (supervivent d'un tumor cerebral), Olmo Calvo (pel reportatge sobre desnonaments "Gente sin casa, casa sin gente"). Uns premis que va guanyar Daniel Rodrigues, un fotògraf portugués que fa només 5 anys estava a l'atur i va haver de vendre les seves coses per comprar menjar i pagar el lloguer. També Andrés Kudacki d'Argentina del que el jurat va destacar la seva refinada ironia amb fotografies en blanc i negre. Un certamen fotogràfic on s'hi han presentat fins a 1.900 participants.
