El que està reconegut com el millor publicista del segle XX, Lluís Bassat, es defineix com a "feliçment jubilat" i confessa que està furiós amb els governs, perquè en comptes de solucionar el problema dels que passen gana i no tenen feina, es dediquen a altres coses. "En aquesta situació d'emergència --diu-- això és el que ha de fer un govern: evitar que hi hagi gent que passi gana, ajudar a trobar feina als milions d'aturats i preparar el futur dels joves que acaben la seva formació".
El seu consell personal és que no ens pensem que la vida es mesura per la quantitat de diners que guanyem, sinó per la felicitat. "L'important és ser bona persona i que t'estimin --afirma. No hem de treballar per fer-nos rics, sinó per fer be les coses".
I als que aspiren a ser publicistes, com ell, Lluís Bassat els recomana paciència i capacitat emprenedora. No esperar a que els vinguin a donar feina, sinó crear-la. Muntar la teva pròpia agència a la teva habitació i no rendir-se mai, arribar fins al final. Amb unes regles: honestedat, valors, treball i compromís amb la societat. Aquesta ha estat la fòrmula del seu èxit i la seva felicitat. Ho recull al seu últim llibre: "El libro rojo de la vida". Una mena de testament vital.
Jubilat", que no inactiu, Lluís Bassat es decia a la Fundació que té amb la seva dona, Carmen, d'ajuda als necessitats i a promoure l'art contemporani català. I, finalment, fer tot allò que la seva vida professional no l'ha permès. El que més l'agrada --confessa-- és gaudir de la família i els amics i agafar la mà de la seva dona...
