Josep Mª Bachs és un dels comunicadors destacats de casa nostra i, passats els anys, ha deixat anar la modèstia i proclama obertament la seva contribució a la normalització lingüística del país, a través de Ràdio Joventut, Ràdio 4 i TV3. "Vam fer més per la normalització lingüística --afirma-- que no pas altres organismes oficials".
Bachs va presentar el primer programa de ràdio que es va fer en Català,en ple Franquisme:"BCN Internacional", a Ràdio Joventut. Aquella emissora va ser la seva escola de ràdio, amb només 14 anys, i va tenir la sort de participar en programes mítics com "Quisicosas" i "El sacapuntas", al costat de figures com José Mª Pallardó o Jordi Estadella, que van fer una ràdio "creativa i innovadora, moderna i fresca".
Josep Mª Bachs recorda amb emoció la primera vegada que es va posar davant d'un micròfon i té, en general, bons records de la seva carrera professional, tot i que reconeix que també hi ha hagut moments no tan bons.
Jubilat des de fa gairebé tres anys, Josep Mª Bachs encara guarda el bigoti postís que portava a la Televisió. Ara es baralla amb l'ordinador que l'acaben de portar els Reis i està escribint un llibre, però no vol avançar res. Serà el segon, perquè ja en va publicar un altre, sobre la intromissió dels polítics als mitjans de comunicació i els programes "escombraries". Tot i això, diu que ell no treuria cap programa de la graella televisiva, per molt dolent que sigui. Li molesten, això sí, els presentadors que busquen el protagonisme constantment.
I, abans de marxar, ens deixa un consell als comunicadors: "ser sempre un mateix, sense imitar ningú, i parlar-li a la gent de tu a tu".
