Blanes reobre un refugi antiaeri de la Guerra Civil: "Allà dins la mainada plorava. Era un caos"

• La vila va ser una de les poblacions més castigades per l'aviació feixista
• La Mercè i en Tomàs comparteixen els seus testimonis d'aquell resguard

L'entrada d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil a Blanes

Blanes ha reobert un refugi antiaeri de la Guerra Civil on es podien amagar fins a 90 persones mentre l'aviació alemanya i italiana bombardejava la població. El refugi, excavat a la roca, el van construir sota la plaça de l'església. La Vila va ser bombardejada 26 vegades per aire i altres quatre per mar, i es van arribar a llençar més de 400 bombes.

Blanes va ser una de les poblacions gironines més castigades pels feixistes. "El motiu és que tenia molts objectius militars. Dues empreses tèxtils de la vila es van reorganitzar per fabricar armament militar i tenia port marítim i línia de ferrocarril", explica l'historiador Joan Sala.

Queden pocs testimonis d'aquells bombardejos

“ Allà dins la mainada plorava. Era un caos. Això ho recordaré sempre“

El dia del primer bombardeig, el 4 d'abril del 1937, la Mercè Rigau i en Tomàs Llorenç tenien 7 i 5 anys, però recorden clarament aquells episodis que van viure en primera persona. "La meva besàvia tenia l'ordre de què quan sonés la sirena agafés una cadira i anés a buscar-me a mi per anar junts al refugi", recorda en Tomàs Llorenç. L'home és un dels pocs testimonis que queden a Blanes. La Mercè Rigau té molt marcat a la memòria que els nens dormien vestits per poder sortir corrents cap al refugi quan sonaven les sirenes. "Els pares havien d'agafar els fills del llit i dur-los a coll fins al refugi. Allà dins la mainada plorava. Era un caos. Això ho recordaré sempre", recorda la Mercè.

"Hi havia un hidroavió alemany que llençava bombes, que aquí es coneixia com El Sabatetes, que actuava sol, de nit, sense llums i amb el motor en ralentí per sorprendre la població", relata l'historiador Joan Sala.

Blanes reobre un refugi antiaeri de la Guerra Civil

Refugis excavats en penyes

L'ajuntament de Blanes ha decidit museïtzar el refugi per explicar la història dels veïns i veïnes que van viure aquells fets. En aquesta galeria que ara s'ha senyalitzat, s'hi van construir alguns pilars per garantir que no s'ensorraria en cas de bombardeig. A dins, hi ha algunes pintades amb esprai a les pedres que es van fer als anys 90, quan l'espai estava obert al públic. Des d'aleshores s'ha tancat i ara es podrà veure a través de la porta. Els visitants no podran accedir dins de la galeria, però sí que podran llegir com es va viure la guerra al municipi i fer-se a la idea de com era aquest resguard civil.

Aquest és un de la vintena de refugis que hi ha a Blanes, malgrat que respon a una tendència habitual al municipi i és el d'excavar galeries en zones rocoses per construir-hi aquestes edificacions. L'historiador local, Joan Garcia, explica que el format és diferent dels refugis habituals perquè l'orografia de Blanes facilitava que es fessin forats a les pedres i habilitar-los per esdevenir una coberta segura per protegir-se de les armes de l’enemic.