El repte de la sequera: quina situació haurà d'abordar el futur Govern que surti del 12-M?
- Catalunya pateix la pitjor sequera dels últims dos segles, agreujada els últims tres anys
- 6 milions de catalans habiten en zones en estat d'emergència 1 per sequera i pateixen restriccions
Les pluges dels darrers dies no han pogut apaivagar una situació de sequera greu que arrossega Catalunya ja fa més de tres anys. La sequera és l’altre gran aturador climàtic al creixement, la més greu dels últims dos segles segons alguns estudis i que entra ja en el seu quart any.
De la Generalitat depenen els embassaments de les conques internes, que aporten aigua prop de 6 milions de catalans, inclosa l'Àrea Metropolitana de Barcelona i les comarques de Girona; i que ara estan al mínim de la seva capacitat (21,27 %), és un punt més que la setmana anterior i sis punts per sota ara fa un any.
Al febrer, la majoria d'aquest territori que depèn de les conques internes es troba en estat d'emergència 1. Els municipis afectats tenen un topall de 200 metres cúbics per habitant al dia, i restriccions als usos agrícoles, ramaders, industrials i recreatius. Unes mesures que han estat centre de polèmiques, criticades per l'oposició per arribar tards, de manera arbitrària i ser poc consensuades amb ajuntaments i sectors econòmics.
El març, el Govern va endurir les restriccions els 12 municipis de l'Alt Empordà que depenen del pantà Darnius Boadella van passar a nivell 2 d’emergència i van veure com la limitació d’aigua s’estrenyia a 180 litres per persona i dia. Aquest dijous, però, alguns municipis que depenen del Ter-Llobregat, han passat a estat d'alerta.
Alguns dels punts més conflictius han estat l'ús de les piscines, el consum turístic, les limitacions a l'aigua en el camp o el tancament de dutxes en instal·lacions esportives.
Malgrat les pluges d'aquest abril, la incògnita són els pròxims mesos. Aquest dimarts, amb aquest glop d’aire puntual als embassaments, el govern rebutja endurir les restriccions fins passat l'estiu, malgrat que es preveu encara més sec.
Després de descartar l'arribada d'aigua amb vaixell com es va apuntar en un primer moment, ara aposta ara per instal·lar dessalinitzadores en les costes catalanes per a respondre a la set del territori.
