Mor la fotògrafa catalana Isabel Steva Hernández, 'Colita', als 83 anys
- 'Colita' va ser una figura destacada en l'àmbit del fotoperiodisme i la vida cultural de Barcelona
- Per a la seva càmera van posar personatges com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Salvador Dalí o Joan Miró
La fotògrafa Isabel Steva, més coneguda com a 'Colita', ha mort aquest diumenge a Barcelona, als 83 anys, a causa d'una peritonitis. Figura destacada en l'àmbit del fotoperiodisme i la vida cultural de Barcelona, especialment associada a l'escena de la 'Gauche Divine', la seva obra ha capturat moments destacats de la història de Barcelona durant el franquisme i la Transició, amb una mirada renovada, reivindicativa i feminista.
Recentment se li havia concedit a l'artista el premi Ofici de Periodista, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, per la seva trajectòria i la defensa feminista.
Francesc Palop, que treballava amb ella en l'ordenació del seu arxiu, ha explicat a EFE que ha mort a l'Hospital de Barcelona on era ingressada, des de tot just dos dies abans, per una peritonitis: la van haver d'operar d'urgència i no va superar la intervenció. Palop ha indicat que tot ha estat "molt inesperat i molt ràpid", perquè fins fa uns dies la seva salut era òptima, i ha avançat que, probablement, el seu comiat serà dimarts que ve.
A més d'immortalitzar els espais de la ciutat, molt diversos, tant de l'alta societat com dels barris marginals de barraques, per a la càmera de Colita van posar personatges com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Salvador Dalí, Joan Miró, Orson Welles, Rafael Alberti, Ana María Matute, Carmen Amaya, Antonio Gades, Joan Manuel Serrat, la Bella Dorita o els germans Terenci i Ana María Moix, entre molts altres.
Una fotògrafa compromesa amb la seva època
Colita va néixer a Barcelona, el 1940 i és considerada la fotògrafa de la denominada 'Gauche divine' barcelonina, i es va especialitzar en retrats. Després d'acabar el preuniversitari de Lletres, es va traslladar un any a París, per a estudiar Civilització Francesa a la Universitat de la Sorbona.
A la seva tornada va conèixer als fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, dels quals en va aprendre l'ofici, i es va professionalitzar com a fotògrafa. El 1961, va treballar un any amb Miserachs al laboratori i com a estilista, i el 1962 a l'arxiu de personatges de la pel·lícula Els Tarantos, del director Rovira Beleta. En aquesta etapa va ser quan va fer amistat amb la protagonista, la 'bailaora' de flamenc Carmen Amaya.
Es va aficionar a l'art flamenc i es va traslladar a Madrid, on va viure dos anys, i va fer les fotos de promoció d'Antonio Gades i la Chunga. Fruit d'aquest període és el seu llibre Llums i ombres del Flamenc (Lumen, 1975), reeditat i ampliat el 1998.
Durant la transició democràtica va col·laborar amb publicacions com Interviu, Reporter, Quaderns per al Diàleg, El Carrer, o Boccaccio, entre altres. Amb la desaparició del franquisme es va especialitzar a fotografiar la seva ciutat, Barcelona, i la seva àrea metropolitana, deixant-ne en evidència els canvis i evolució, i reflectint sempre la vida cultural i social de Catalunya.
Reconeixements a la seva obra
L'obra de Colita és a la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El 1998, l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla al Mèrit Artístic, juntament amb Oriol Maspons i Leopoldo Pomès, i la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, l'any 2004.
El 2014, la fotògrafa va renunciar al Premi Nacional de Fotografia, per considerar al ministeri d'Educació, Cultura i Esport responsable que la cultura i l'educació a Espanya estigués en una situació de "pena, vergonya i dolor de cor".
Colita, en 44 anys de professió, ha realitzat més de 40 exposicions i publicat més de 30 llibres de fotografia.
