Enlaces accesibilidad
Audiovisual

Mor el periodista Àngel Casas

  • Feia anys que arrossegava problemes de salut
  • Els seus programes van marcar una època a la televisió dels anys 80 i 90
  • Va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals dos Ondas i la Creu de Sant Jordi

Per
Condol per la mort d'Àngel Casas

El periodista musical, presentador i humorista Àngel Casas ha mort aquest dissabte als 76 anys. Icona televisiva i pioner del 'talk show' a Catalunya, feia anys que arrossegava problemes de salut, que va recollir en la publicació del llibre de relats llargs 'L'Agonia de Bakunin' (Univers).

Els seus programes 'Àngel Casas Show' i 'Un día es un día' es van convertir en cita obligada durant anys de mítiques estrelles de Hollywood. Recentment va rebre un homenatge per la seva llarga trajectòria.

Històric del periodisme i de la crítica musical, va rebre diversos reconeixements, com dos Premis Ondas, tres TP i un Antena de Oro. El 2017 el Festival Zoom d'Igualada li va atorgar el Premi d'Honor. La seva darrera aventura professional va ser la direcció de Betevé, del 2008 al 2014.

Els seus orígens a la ràdio

Abans de donar-se a conèixer a la televisió, Casas havia debutat a Radio Joventut i havia fet carrera en aquest mitjà, amb una etapa llarga vinculat primer a Ràdio Barcelona (on va obtenir un Premi Ondas el 1972 pel programa musical 'Trotadiscos') i després a Ràdio 4, on va dirigir un dels primers programes locutats en català, 'La clau i el duro'.

El salt a la televisió

El debut a la televisió va arribar el 1977 de la mà de Televisió Espanyola, on va participar al programa també musical 'Popgrama', al costat de Carlos Tena i Diego A. Manrique. Tres anys després dirigia i presentava el seu propi espai en aquesta cadena, el 'Musical Express' (1980-1983).

Casas va començar a treballar a Televisió de Catalunya poc després del naixement de la cadena pública, i es va fer popular amb el programa 'Àngel Casas Show' en la segona meitat dels vuitanta. El programa va guanyar els premis Antena de Oro (1984) i el Premi Ondas de televisió del 1986. A partir d'aleshores va anar alternant la televisió amb la ràdio (va conduir el magazine 'El sermón' a la Cadena Ser, va tornar a TV1 amb l'espai 'Un día es un día' i, ja als anys noranta, 'Tal cual', 'Los unos y los otros' i 'Esto es lo que hay').

En el llistat de programes encara havien d'arribar experiències com 'Temps era temps' (2001) i 'Totes aquelles cançons' (2004), a TV3, 'Catalunya, parada i fonda' i l'espai d'entrevistes 'Senyores i senyors' (2004-2007), aquests dos novament a Televisió Espanyola (La 2).

Últims anys com a gestor

La seva darrera etapa com a professional de la comunicació la va passar a Betevé, en aquest cas com a director del canal, després de guanyar un concurs públic. Casas va ser-ne el director des del 2008 i fins el 2014, una etapa durant la qual es va estrenar la ràdio municipal centrada en la informació local Barcelona FM, amb seu i sinergies compartides amb la televisió.

La seva faceta literària

Àngel Casas també va col·laborar en la realització dels documentals musicals 'La Nova Cançó' (1976) i 'Canet Rock' (1976), de Francesc Bellmunt. A més, a partir del tombant de segle es va endinsar en l'escriptura, i va debutar en la narrativa amb 'Fred als peus' (Quaderns Crema, 2002). Després vindrien 'L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments' (Empúries, 2005), entre altres, i el seu darrer títol va ser 'Carta d'una desassossegada (i altres relats)', editat per Quaderns Crema l'any passat.