Catalunya modificarà l'aplicació de la llei mordassa
- Els Mossos d'Esquadra aixecaran actes, però serà Interior qui emetrà les sancions
- Elena: "No té cap sentit que si un es mobilitza pacíficament, tingui com a conseqüència una sanció"
- Més de cent col·lectius es manifesten arreu de l'Estat per exigir la derogació total
El Departament d'Interior deixarà d'aplicar la llei mordassa emparant-se en sentències europees i del Tribunal Constitucional (TC).
L'objectiu, segons ha explicat el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, és que prevalguin els drets fonamentals en la tramitació d'expedients vinculats a la Llei de Seguretat Ciutadana. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Elena ha avançat que el Departament està treballant en l'àmbit jurídic uns nous criteris en què els processos d’instrucció "passaran a valorar, en primer lloc, si les conductes estan emparades per drets fonamentals com: el dret de manifestació, de reunió, d’informació o la llibertat d’expressió".
"Els nous criteris es basen en jurisprudència tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Europeu de Drets Humans, que diuen que l’exercici de drets fonamentals no es pot considerar un delicte", ha declarat el titular d'Interior. Així, Elena ha afirmat que es deixarà de multar aquelles persones que es manifesten "pacíficament", així com a periodistes o fotoperiodistes.
"No té cap sentit que si un es mobilitza pacíficament, tingui com a conseqüència una sanció". El conseller també ha ressaltat, en referència el Partit dels Socialistes de Catalunya, que “partits que han defensat en campanya electoral la derogació de la Llei Mordassa no es posin les mans al cap quan no s’aplica de forma restrictiva”.
Separació entre les denúncies i la instrucció
El titular d’Interior ha avançat també que se separarà orgànicament el procés de denúncia i el d’instrucció dels expedients, per tal que tinguin una dependència orgànica diferenciada. En concret, la instrucció dels expedients passarà a dependre de la Direcció General d’Administració de la Seguretat, a càrrec de Sonia Andolz Rodriguez.
D’altra banda, el Departament i el cos de Mossos d’Esquadra estan treballant l’actualització del conveni amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya per a l’ús dels elements visuals identificatius per a periodistes. Elena ha explicat que la setmana passada es va produir una nova reunió amb el Col·legi i el Sindicat de la Imatge - UPIFC amb la participació del comissari en cap de Mossos, Josep Maria Estela, la intendenta Rosa Bosch i el secretari general d’Interior, Oriol Amorós.
Aquestes trobades busquen també reforçar la necessària col·laboració entre la policia i els professionals de la comunicació, segons ha informat Interior.
Manifestacions en contra
Més de cent col·lectius s'han manifestat aquest diumenge arreu de l'Estat contra la reforma de Llei de Seguretat Ciutadana. Consideren el seu plantejament "insuficient" i un "maquillatge", per la qual cosa exigeixen "la derogació total" i "revertir tot el perjudicial per als drets humans".
Madrid, Barcelona, València, Múrcia, Pamplona, Granada, Vitòria, Pontevedra, Toledo, Guadalajara, Castelló, Lleó o Logronyo, entre altres ciutats, han acollit la mobilització impulsada per la plataforma ciutadana No Som Delicte, en la qual s'han agrupat entitats com Amnistia Internacional, Ecologistes en Acció, CGT, CNT, Xarxa Acull, CEAR, Greenpeace o Defensar a Qui Defensa, entre altres.
La marxa més nombrosa ha tingut lloc a Madrid, on centenars de persones han reclamat que la norma garanteixi el lliure exercici dels drets fonamentals. "Ni llei mordassa, ni mordassa maquillada", resa la pancarta que ha encapçalat la marxa.
El Consell d'Europa veu insuficient la reforma
La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa (CoE), Dunja Mijatovic, veu insuficient la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a "llei mordassa", i el passat el 8 de febrer va demanar per carta al Congrés i al Senat més canvis per garantir la llibertat d'expressió, el dret d'assemblea i el dret dels refugiats a demanar asil a Espanya. Mijatovic ha criticat que la reforma no contempli "modificar" les sancions per "desobediència", "resistència" o "falta de respecte" als agents de la policia. De fet, la comissària de Drets Humans del CoE veu "alarmant" alt nombre de condemnes a l'estat espanyol contra manifestants per aquests delictes.
"Faig una crida als parlamentaris perquè revisin la Llei per donar claredat i previsibilitat, garantir la seguretat jurídica i evitar una aplicació arbitrària i desproporcionada que pugui repercutir en l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió a Espanya", reclama.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el president del Senat, Ander Gil García, han dit a Mijatovic que les seves peticions "es podran tenir en compte i ser valorades" en el debat sobre la reforma. "És un procés de revisió profund que constitueix una oportunitat per valorar l'adequació de la llei a les recomanacions rebudes des de diverses instàncies internacionals i nacionals", afirmen en una breu resposta enviada el passat 10 de febrer.
El govern espanyol pretén modificar alguns dels aspectes de la Llei de Seguretat Ciutadana, impulsada pel govern de Mariano Rajoy el 2015. Per exemple, limitar l'ús de les pilotes de goma o permetre que es puguin gravar els agents durant una protesta.
