Comença el judici contra dos directius de la plataforma Castor pels terratrèmols causats per la injecció de gas
- Els processats seran jutjats pels més de 500 terratrèmols causats per la injecció de gas el 2013
- Fiscalia demana sis anys de presó per delicte ambiental mentre que l'acusació l'eleva fins a set
- No s'abordarà les possibles irregularitats del projecte, ni l'escàndol pel finançament i cost final
Aquest dilluns arrenca a l'Audiència Provincial de Castelló, el judici pel "cas Castor Està previst que declarin els dos directius acusats: l'expresident de l'empresa Escal UGS, Recaredo del Potro, i el conseller delegat de l'empresa concessionària, José Luis Martínez Dalmau; també declararan, al llarg d'onze sessions, un total de 189 testimonis, 6 testimonis perits i 35 perits. El judici que durarà quatre setmanes, intentarà determinar la responsabilitat dels processats sobre els més de 500 terratrèmols que va causar la injecció de gas a la plataforma submarina Castor, a partir de setembre de 2013. El magatzem marí se situa davant la costa de Vinaròs (Castelló) i resta tancada des de 2017.
Els dos acusats han arribat als jutjats al voltant de les 09.30 hores al costat dels seus advocats, i han declinat fer declaracions davant els nombrosos mitjans de comunicació que s'han desplaçat a Castelló a seguir el judici.
L'advocada del bufet BCV Lex, Esther Abellán, que representa a l'Associació d'afectats per la plataforma Castor (Aplaca) com a acusació particular, ha informat en declaracions als periodistes que demanaran una indemnització de 15.000 euros per a cadascun dels 123 veïns afectats pels sismes.
Cas Castor: 552 terratrèmols per la injecció de gas
Els fets van ocórrer el setembre de 2013, quan la injecció de gas sota terra en la plataforma Castor enfront de la costa de Vinaròs va provocar una sèrie de terratrèmols, més de 500, que van notar veïns de les províncies de Castelló i Tarragona.
Alguns d'ells van ser sentits per la població i nou d'ells van causar "danys de consideració" en nou habitatges de Vinaròs i Sant Mateu, a la província de Castelló, i Amposta i Sant Carles de la Ràpita, en la de Tarragona, assenyala l'acte d'obertura de judici oral del jutjat de Vinaròs.
Després de gairebé sis anys d'investigacions i nombrosos recursos, el titular del jutjat número 4 de Vinaròs va decidir enviar-los a la banqueta dels acusats fa uns 15 mesos. El relat judicial considerava que la seva actuació, com a principals responsables de l'empresa concessionària del projecte Castor, van generar "una situació de perill potencialment catastròfic" amb les primeres injeccions de gas al magatzem submarí davant la costa de Vinaròs i Alcanar.
El jutge els va retreure que, malgrat ser conscients del perill sísmic del qual havien alertat institucions científiques com l'Observatori de l'Ebre i diversos informes tècnics, van decidir injectar gas al subsol. Fins i tot van mantenir les operacions segons les previsions a partir del moment que els terratrèmols van ser detectats. Ho van fer, quan ja havien estat oficialment advertits del perill. Malgrat això, van arribar a triplicar durant una jornada el volum previ de gas injectat i van mantenir el pla d'injeccions durant gairebé una setmana. Segons van calcular diferents institucions científiques l'onada sísmica va arribar a superar els 1.000 moviments durant els mesos posteriors, amb un terratrèmol de magnitud 4,3 a l'escala de Richter.
Què reclamen?
Per aquests fets, tipificats com a suposat delicte ambiental, Fiscalia demana per als dos exdirectius acusats sis anys de presó, multa de 15.600 euros i inhabilitació per a activitats geològiques i gasistes durant tres anys i mig.
Unes peticions que l'acusació popular exercida per l'Associació Nacional Arca Ibérica eleva a set anys de presó i 441.000 euros de multa pels presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient "amb risc greu de perjudici per a la salut de les persones i greu risc de deterioració irreversible o catastròfica".
El ministeri públic, que demana també una multa de 189.000 euros i la prohibició definitiva de fer activitats al subsol i el sistema gasista per a la mercantil Escal UGS, s'ha oposat sistemàticament als diferents recursos dels acusats. Considera que en cap cas van actuar de forma ràpida, eficaç i transparent quan van tenir el coneixement d'uns terratrèmols que van causar "intranquil·litat i desassossec" a la població propera.
Un total de 123 afectats per aquests terratrèmols causats pel projecte Castor reclamen a l'empresa concessionària Escal UGS 1.845.000 euros pels danys morals produïts per "l'ona de pànic generalitzat" conseqüència dels 552 sismes que es van detectar en les poblacions afectades.
Les sessions han començat aquest dilluns i continuaran els dies 19, 20, 21, 25, 26 i 27 d'octubre, amb proves testificals, i els dies 2, 8, 9, 10 i 15 de novembre, amb testimonis, perits i, en l'última sessió, amb les conclusions i informes de les parts.
El judici arriba vuit anys després de l'episodi sísmic i el tancament d'unes instal·lacions encara pendents de desmantellament, no abordarà les possibles irregularitats en el disseny i la tramitació del projecte, així com tampoc l'escàndol pel finançament i cost final, que pot superar els 2.000 milions d'euros a càrrec de les arques públiques estatals.
