El pintor i gravador Joan Pere Viladecans

• Conversem amb el pintor i gravador sobre el seu treball i la seva primera exposició a Barcelona fa mig segle

'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.

TVE Catalunya recupera aquest dimarts la visita de Joan Pere Viladecans a 'Noms propis, programa dirigit i presentat per l'Anna Cler. Viladecans parlarà sobre la seva trajectòria, com s'enfronta al procés creatiu, que considera més important que el resultat i com l'afecten les crisis creatives.

Nascut a Barcelona fa 71 anys, Joan Pere Viladecans va fer la seva primera exposició l'any 1967 i des de llavors ha realitzat nombroses exposicions nacionals i internacionals. Durant la seva trajectòria artística també ha realitzat encàrrecs d'institucions, entitats o empreses per fer cartells, portades de publicacions, il·lustracions per a llibres i litografies. Viladecans ha parlat de com percep les seves obres. "N'hi ha que és com si cobressin vida. Per mi és molt important el procés creatiu, que és el que és enriquidor i el que et fa anar d'una obra a l'altra. Malauradament, alguna vegada queden obres que, dintre d'una etapa, queden descavalcades. A mi m'alleugereix molt estripar. Jo estripo un 50% de les obres que faig perquè penso: m'ho he tret de sobre. Això no és guardar poemes en un calaix. L'art, la pintura, l'estètica, ocupa un espai".

Viladecans també ha explicat com s'enfronta al procés creatiu. "El dia que no treballo o que passo una crisi i no em surten les coses com jo voldria, em trobo malalt, no em trobo bé. Íntimament, no em sento útil i crec que perdo el temps. Quan passes una crisi creativa, angoixa molt, penses quan tornaran, quan em vindran idees. Perquè és la història de cada dia, reinventar-se i trobar noves idees i cada dia, això, ser útil. És una mecànica intuïtiva. Considero importantíssim fer un horari i procuro fer-ho el més estricte possible. Ara bé, una vegada a l'estudi, puc fer coses o no fer-les, però si no fes aquest horari, estic segur que marxaria corrent i no tornaria mai més perquè és empipador quan no faig res o quan estic allà només rumiant o passejant".