La directora de cinema Laura Mañá, a 'Noms propis'
- Conversem amb la directora de cinema, actriu, guionista i escriptora sobre la seva filmografia i manera d'entendre la seva professió
- "Necessitem que hi hagi moltes més dones en el cine, però no només en l'àmbit de direcció"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Laura Mañá visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per l'Anna Cler amb qui parlarà de la seva filmografia i la manera com entén la seva professió. "Necessitem que hi hagi moltes més dones en el cine però no només en l'àmbit de direcció. Jo crec que encara hi ha molts terrenys que hem de conquerir i que hi hagi paritat, senzillament. Quan vas a les escoles de cine hi ha moltes més alumnes dones que homes. En canvi, quan acabes la carrera, no es tradueix a la feina. Què ha passat en aquest impàs?".
Mañá és directora de cinema, actriu, guionista i escriptora. L'any 2000 va debutar amb el llargmetratge 'Sexo por compasión', un film que va rebre nombrosos premis i, fins avui dia, ha dirigit vuit pel·lícules. L'última és 'Te quiero, imbécil', una comèdia que retrata una generació, formada per aquells que estan en transició i força descol·locats per tant canvi social i tecnològic. "M'encanta la comèdia i a més a més tinc moltes ganes de riure i crec que és molt important. Jo sempre la defenso molt perquè a més a més sempre se la considera un gènere de segona línia, com si quan fas comèdia és que fos una cosa lleugera i no és veritat, senzillament és un altre punt de vista des del qual estàs afrontant el mateix tema".
Laura Mañá i Anna Cler a 'Noms Propis' RTVE
Laura Mañá va néixer a Barcelona, ara fa 52 anys. Va estudiar Turisme i va treballar com a traductora i guia, i va començar a fer d'actriu a França. A les seves pel·lícules sempre recorre al sexe i la mort. "La pel·lícula 'Morir en San Hilario' engloba tot el meu pensament filosòfic de què és la vida. I és no tenir por a morir i viure abans de morir. I sí que és la peli amb la qual jo em sento més identificada, encara que la que més èxit m'ha donat ha sigut 'Sexo por compasión'. La mort és una cosa que tinc molt present. Ara estic escrivint 'La decisión de morir', també sobre la festa al voltant de la mort. La decisió de morir envoltat de la gent que estimes, poder dir-li adéu a tothom i fent una gran festa. S'ha de saber marxar a temps d'una festa. I això és la pel·lícula que estic escrivint i que també porta tot el que jo penso".
