Eduardo Mendoza, a 'Noms propis'
- L’escriptor acaba de publicar la seva última novel·la, El negociado del yin i el yang
- “La ironia em surt espontàniament i això em fa connectar amb un nombre considerable de lectors”
Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Eduardo Mendoza visita "Noms propis", programa dirigit i presentat per l’Anna Cler amb qui conversa sobre la seva última novel·la, la seva manera de ser i l’ofici d’escriure. En aquest sentit, explica que ja de petit volia ser escriptor i es considera l’oposat a un periodista perquè “la immediatesa és la característica del periodisme i jo necessito molt de temps. Sóc molt lent i si tinc un termini, em quedo bloquejat i ja no puc fer res”.
Eduardo Mendoza és un dels escriptors espanyols més internacionals. Les seves obres s’han traduït a desenes d’idiomes i ha viscut a les capitals més importants del món. La seva última novel·la publicada és El negociado del yin y el yang, el segon lliurament de la trilogia que protagonitza un dels seus personatges més autobiogràfics i amb la que recorre la història des de 1968. “El yin y el Yang són dues forces, una manera d’entendre l’organització de l’Univers i tot el que passa en aquest món. Eren tan importants que al Japó van fer un ministeri del Yin i del Yang dins de la cort imperial que s’ocupava d’això i no feien res. I he pensat que era una bona metàfora de la meva vida. Un negociat d’una cosa molt important que consisteix en veure-les passar”.
Eduardo Mendoza i Anna Cler TVE
L’escriptor va néixer a Barcelona fa 76 anys. Després de llicenciar-se en Dret el 1965, viatja i estudia per Europa. Al seu retorn el 1967 exerceix l'advocacia en l'assessoria jurídica del Banc Comtal, que abandona el 1973 per anar a Nova York com a traductor de l'ONU. Allà comença a escriure i publica les seves primeres novel·les: La verdad sobre el caso Savolta, al 1975, La ciudad de los prodigios, al 1986 i l’exitosa Sin noticias de Gurb. Sobre la seva manera de ser assegura que té el mal costum de dir el que pensa: “després em penedeixo moltíssim perquè m’he ficat en molts embolics. Però, em deixen dir i estic content perquè la gent és molt benèvola. I amb la ironia és la meva manera de veure les coses. No podria fer-ho d’una altra manera. Em surt espontàniament i això em fa connectar amb un nombre considerable de lectors”.
