Ricard García Vilanova, a 'Noms propis'
- Entrevistem el fotoperiodista i càmera de vídeo especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries
- “La meva professió està en vies d’extinció perquè cada vegada és més difícil accedir a les zones de conflicte”
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Ricard García Vilanova visita "Noms propis", programa dirigit i presentat per l’Anna Cler amb qui parla de la seva professió i explica que no li agrada ser protagonista de la història, sinó testimoni i transmissor d’allò que passa a les zones de conflicte. També insisteix a recordar que els reporters de guerra gairebé sempre tenen l’oportunitat de marxar, mentre que les persones que viuen en aquestes zones estan atrapades per l’horror.
El fotoperiodista ha cobert les primaveres àrabs i el conflicte de l’ISIS generat en un treball que va començar el 2011 i continua actualment amb diversos viatges a l'any enfocats a Líbia, Síria i l'Iraq. García Vilanova creu que la seva professió “està en vies d’extinció perquè cada vegada és més difícil accedir a les zones de conflicte i desenvolupar la teva feina. Treballar en una zona de conflicte oscil·la entre 300 i 1.000 dòlars al dia, i com a freelance és insostenible. Només ho pot assumir un gran mitjà i això és contraproduent”. Pel que fa a la feina de fotoperiodista en zones de conflicte, García Vilanova explica que “l’única línia vermella que jo m’he marcat sempre que he fet imatges és fer-ho des de la perspectiva de la víctima, com voldria estar jo si fos el protagonista d’aquelles imatges”.
Ricard García Vilanova va néixer a Barcelona fa 48 anys. La seva primera càmera li va regalar el seu avi i des d’aleshores ha tingut autèntica passió per captar la llum que retrata la cruesa de les històries humanes en les zones en conflicte. Tot i les dificultats, prefereix seguir de freelance per mantenir la llibertat de cercar les històries que vol retratar. L’any 2013 va ser segrestat durant 194 dies a Síria juntament amb el reporter del diari El Mundo, Javier Espinosa. Però mai parla del seu segrest “perquè considero que va ser un accident laboral que entra dins dels riscos que tu assumeixes quan et dediques a una zona de conflicte. Va ser una experiència que va passar i ja està. S’ha acabat. No vaig deixar que m’afectés perquè no volia que la meva feia quedés tacada, que passes del periodista al segrestat”.
