Dory Sontheimer, a 'Noms propis'
- Dory Sontheimer ha escrit dos llibres “Las siete cajas” i “La octava caja” sobre les investigacions que va portar a terme després de descobrir que la seva família jueva havia estat exterminada pels nazis
- També s’ha fet un documental “Les 7 caixes”, dirigit per Carles Canet i David Fontseca sobre la seva vida
- Per sobreviure els seus pares van haver de negar el seu origen jueu: “Els meus pares van abraçar la religió catòlica, es van casar i, fins i tot, es van canviar els noms”
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Dory Sontheimer visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per l’Anna Cler amb qui parlarà de com va descobrir el seu origen familiar i el que va suposar per a ella. “Quan mor la meva mare, al 2002, ordenant les seves coses, vaig descobrir set caixes a l’altell de la meva habitació de soltera i vaig veure que hi havia molta documentació. Després de llegir el seu contingut i de passar per sentiments molt diferents de ràbia, dolor, em va quedar una gran admiració pensant en els supervivents i vaig pensar que realment havia d’existir una família. I vam aconseguir”.
Dory Sontheimer, que va néixer a Barcelona al 1946, es va graduar en Farmàcia i Òptica per la UB i va exercir com a farmacèutica i empresària a Barcelona. Quan es va capbussar en la investigació de les set caixes que la va portar a visitar el camp d’extermini d’Auschwitz, va adonar-se de l’horror del règim nazi envers la població jueva: “Vaig anar-hi una vegada i no vull tornar-hi mai més. És un infern a la terra. És impossible que allò pogués ser real. Durant tota l’estada a Auschwitz-Birkenau, no podia parlar, no tenia veu del horror que arribes a veure allà. Jo crec que la història es pot repetir. Vivim en una Europa perillosíssima, veiem el que és en aquests moments els Estats Units, i fa por, molta por; sobretot per com es pot manipular la ment de les persones. Tots ens hauríem de posar a la pell de l’altre. Tots podem ser emigrants un dia o un altre i tots hauríem de tenir una mica més de respecte versus el que tenim davant”.
