Tània Sarrias, a 'Noms propis'
- L'actriu i presentadora de televisió s'estrena ara com a escriptora amb 'No et rendeixis'
- En aquest llibre comparteix les claus que l'han ajudat a sortir d'una etapa personal complicada: "Ha estat com un viatge de la foscor a la llum"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Tània Sarrias visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui parlarà de la seva trajectòria professional i de l'objectiu que persegueix amb la publicació del seu primer llibre 'No et rendeixis': "Reivindico tornar a connectar amb un mateix i permetre't plorar, riure, dormir bé, estimar, agrair, caminar i respirar. Quan estem malament la teoria la sabem tots, però no serveix de gaire sinó passem a la pràctica i no som nosaltres els que agafem les regnes. Això és el que jo he fet."
Tània Sarrias va néixer a Barcelona fa 43 anys. Va començar a estudiar Periodisme, però ho va deixar per a fer interpretació, llicenciant-se en art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ara acaba de publicar el seu primer llibre titulat 'No et rendeixis', en el que ofereix vint-i-dues claus per sentir-se millor. Sarrias ha explicat que durant alguns anys va viure una sèrie de problemes personals que també la van afectar professionalment, però que va superar enrabiant-se, estimant, agraint i il·lusionant-se. "Aquest llibre és un retorn en tot el sentits, és el resultat d'un procés. Vaig acumular una sèrie de disgustos i problemes que no sabia com gestionar. Em sortien feines, però no em sentia al 100%. No volia rendir-me i vaig anar descobrint unes claus a les que em podia aferrar per anar endavant. Va ser com un viatge de la foscor a la llum. En aquest llibre ho explico el millor que puc partint de la meva experiència personal, però també ho fonamento científicament. No me les dono d'experta de res".
Després d'aquest procés, Sarrias confessa sentir-se diferent però amb força per tornar a oferir el millor d'ella, i havent après molt pel camí: "El malestar és molt egoista i m'he adonat que quan estem malament també cal estar pendent de les persones que t'envolten perquè elles es preocupen per tu. En aquest temps, he descobert que intentar protegir els altres en un moment de dolor, els acaba generant més malestar. No cal parlar tant, però sí és important aprendre a escoltar-nos més entre nosaltres i a ser més agraït i més atent".
