El neuròleg i cuiner Miguel Sánchez Romera, a 'Noms propis'

• Miguel Sánchez Romera és un neuròleg i cuiner autodidacta que fa pocs mesos va obrir el restaurant Rice a Barcelona, després de què al 1996 inaugurés L’Esguard, el seu primer establiment gastronòmic, a Sant Andreu de Llavaneres, i que va rebre una estrella Michelin

'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per l’Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.

El neuròleg i xef Miguel Sánchez Romera visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per l’Anna Cler amb qui parlarà de la relació entre el cervell i els aliments, de la seva manera d’entendre l’ofici de cuiner, de les influències asiàtiques en les seves propostes i de la banalització de la gastronomia.

“L’experiència de plaer que ens dóna un aliment que ens agrada és una experiència cerebral, com la vida és cerebral. Hi ha una cosa que està abans de la resta: Abans de conèixer, hem de saber sentir, de percebre. Si no tenim la intenció de captar la vida sensorial, no arribarem a conèixer, ni a fer, ni a ser”. El neuròleg i xef Miguel Sánchez Romera va néixer a l’Argentina i ha exercit 30 anys com a metge a la policlínica de Granollers i més de 20 com a cuiner.

És una veu acreditada per a parlar de la salut en l’àmbit de l’alimentació ja que pensa en els seus potencials clients al restaurant com ho ha amb els seus pacients. A cada recepta intenta integrar art, ciència i cultura amb l’objectiu d’aproximar-se als productes amb un llenguatge que sempre resulta nou.

Aquest dimarts el neuròleg i xef Miguel Sánchez Romera parla amb l’Anna Cler de com els sentits influeixen quan mengem: “Al menjar, la visió ha de ser un reforç de la realitat, però el que mana en tot, el que diu això és bo o no és bo, és l’olfacte. Al menjar, la primera sensació és l’olfacte, la segona és el gust, la tercera és la vista que és la que ens diu que és real, la quarta és la percepció sensorial, el tacte, la textura, i per l’últim, l’oïda”.