Especial del programa "Això què és?" ensenyant la reacció dels nens davant d'objectes com la màquina d'escriure o el tocadiscos

• El programa recupera les reaccions de la canalla davant d'objectes que van ser molt populars al segle XX, però que són autèntics desconeguts per als nens i nenes d'avui dia

"Això què és?" descobreix la reacció de nenes i nens davant d'objectes que al segle passat formaven part de la nostra vida quotidiana. El programa està realitzat per Juan Fermín Gómez i dirigit per Raül Díaz i Montse Tejera. www.rtve.es/television/aixo-que-es

TVE Catalunya ofereix un especial del programa "Això què és?" que mostra les reaccions d'un grup de nens i nenes d'entre 5 i 10 anys, de diverses escoles catalanes, davant d'objectes en desús, com ara la màquina d’escriure, el tocadiscos, la càmera de fotos de carret o la cinta de casset.

Als anys 60 el tocadiscos era el rei de totes les festes, però pels més petits, no deixa de ser una relíquia per escoltar música. Si volem utilitzar un vell tocadiscos el primer que s'ha de fer és endollar, després desblocar el braç, comprovar que les revolucions siguin les adequades i, finalment, mantenir el pols just per posar l'agulla i no ratllar els vinils. Tot una aventura pels menuts.

Als anys 70 i 80, la cinta de casset es va convertir en una alternativa més còmoda que els discos de vinil per portar amunt i avall. Les cintes de casset eren ideals per escoltar música al cotxe i a sobre, eren re gravables. Tot i que ningú es lliurava de tant en tant d’haver de rebobinar la cinta a mà amb un bolígraf.

Tirar una foto i haver-se d'esperar una setmana per veure-la és incomprensible per les noves generacions. Per això, descobrir el funcionament d'una antiga càmera de rodet ha estat un autèntic trencaclosques pels petits. Primer obrir la càmera, després posar-hi el rodet i finalment, disparar. I tanta feina per després no poder veure la foto.

La màquina d'escriure és una autèntica desconeguda pels nadius digitals. La major part dels nens i nenes no l'havien vist mai. Col·locar el paper, fer còpies amb paper carbó i esborrar les errades amb típex ha generat situacions molt divertides. Pels més petits, resulta increïble que un aparell com la màquina d'escriure no tingui pantalla, ni wifi, ni emoticons.