Aquesta setmana "Cims" recupera el capítol de l'Àngel Llàcer

• Rogeli Vázquez parla amb l'actor del teatre, del que cal per ser un bon actor i de les coses que no li agraden, a més d'emular a Guillem Tell amb un arc i una fletxa

En aquest capítol de "Cims", l'actor, director i presentador de televisió Àngel Llàcer puja a la Serra de Busa, al Solsonès, una muntanya que sembla inaccessible per les seves agrestes parets. El seu caràcter aïllat i inexpugnable va convertir Busa en un lloc clau en la guerra del francès.

L'Àngel Llàcer i l'equip del programa passen la nit a la masia del Tresquet, on l'actor s'atreveix a emular Guillem Tell amb Rogeli Vázquez de Conill d'Índies. Al Tresquet l'Àngel se sincera: “He acceptat venir per estar una mica amb mi mateix. Crec en l'amor. Crec que l'amor és el que mou les persones i fa que les coses vagin endavant. El que més m'apassiona de la vida són les persones".

L'endemà, a trenc d'alba, comença l'ascens per la Vall d'Ora, allà on la llegenda situa la mort de Guifré el Pilós. L'Àngel Llàcer trepitja merda expressament i explica un fet curiós "Abans, al teatre s'hi anava amb carruatge. Si a fora hi havia molts carruatges volia dir que l'obra tenia èxit... però, és clar, també hi havia molta merda dels cavalls".

Al Pla de Busa pel grau de la Bertolina, l'Àngel viu un moment d'incertesa. Aquest pas té certa dificultat, cal enfilar-se per una escala i l'actor no les té totes. Allà ensopeguen amb una senyera estelada. "Les fronteres és el pitjor que s'ha inventat mai, les banderes també i la pàtria també. La frase aquesta de... 'esta gente que viene de fuera y nos quita el trabajo' és la més cutre que he sentit mai i això és culpa de la pàtria. Les grans guerres han estat a causa de la pàtria i la religió".

Arribats al Pla de Busa es dirigeixen cap al Capolatell, una mola completament envoltada de cingles que es troba a l'extrem de ponent de la Serra de Busa. En aquest lloc hi van empresonar als soldats captius de l'exèrcit francès. La tradició afirma que, desesperats, n'hi havia que es llençaven al buit cridant: "Mourir à Busa et resurgir à Paris". "Per ser un bon actor -diu l'Àngel- cal tenir memòria, cal tenir un cos que et respongui al que li demanes, cal tenir les emocions treballades i constància. A Catalunya només hi ha dos bons actors!!!" i riu.

Sortint de la presó seguim pel llom de la serra, ben a prop de la cinglera, fins a l'objectiu de "Cims": el Cogul, el punt més alt.