"De Museus" visita el museu de les Mines de Cercs

• La part més llaminera del museu, sobretot pels nens, és el recorregut en vagoneta per l'interior de la mina

"De Museus" és un programa dirigit per Montse Cuní que descobreix els secrets i les curiositats dels museus de Catalunya.

En aquesta edició de "De Museus", el programa introdueix als telespectadors al món de les mines, amb el Museu de les Mines de Cercs i la Colònia de Sant Corneli, un dels nuclis miners més important de Catalunya del segle XX.

Carbones de Berga S.A. va mantenir l'activitat fins l'any 1991. A partir d'aquest moment la colònia es va anar quedant deshabitada. Ara amb prou feines hi viuen unes seixantena de persones majoritàriament grans, que recorden aquella època amb molta nostàlgia tot i les penúries econòmiques.

En Joan , miner jubilat, nascut a la colònia recorda que ni tan sols tenien aigua corrent, però no els hi faltaven les ganes de fer gresca i fins i tot tenien un cinema. Gràcies al museu de les mines de Cercs, Sant Corneli ha tornat a sortir en el mapa. Precisament el nét d'en Joan, l'Ivan, treballa com a guia al museu, que defineix com un centre d'interpretació.

Al museu hi ha tres espais molt definits. La part tècnica on el protagonista és el carbó, la seva extracció i l'evolució de la maquinària, però sobretot les infraestructures que es desenvolupen al voltant de l'explotació de la mina. La part social es representa amb l'antiga escola, el dispensari o com s'anomenava llavors, "l'hospitalillu", l'antic pis dels miners, la relació entre empresari i treballadors i també les reivindicacions de millora social i laboral.

Per acabar la visita ens endinsem dins d'una mina de veritat en una vagoneta. Potser és la part més llaminera del museu. En aquest recorregut, a través de diferents representacions observem l'evolució de la feina de miner a l'interior de la mina. Les condicions laborals van millorant però no per això, hem d'oblidar les persones que hi van morir, sobretot per explosions de grisú.