Francesc Torralba puja a "Cims"
- En aquest capítol Rogeli Vázquez parlarà amb el filòsof català mentre ascendeixen a la Punta Alta de Comalesbienes
"Cims", un programa dirigit per Cesc Tomàs i presentat per Rogeli Vázquez, descobreix la personalitat i la vida del convidat a través d'una conversa mentre fan muntanyisme.
Aquest dijous el filòsof Francesc Torralba puja al cim de Comalesbienes de 3000 metres, a la Vall de Boí. El presentador del programa, Rogeli Vázquez, conversarà amb ell sobre la crisi, la seva passió per córrer i la fe.
Francesc Torralba és un filòsof català de referència. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, l'alemany, el francès, l'italià i el portuguès. És catedràtic d'ètica a la Universitat Ramon Llull i un apassionat dels esports de resistència: ha corregut 12 maratons.
El seu repte, la Punta Alta de Comalesbienes, és un cim de 3014 metres que es troba a la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça. És un dels pocs cims que, a Catalunya, superen els 3000 metres.
El capítol arrenca al poble d'Erill la Vall a la Vall de Boí. L'equip del programa s'hi atura a dinar i també a admirar l'antiga església de Santa Eulàlia, una de les joies de l'art romànic de la zona, que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat. Al pantà de Cavallers comença l'itinerari a peu. D'allà, amb el guia Fidel Casasblancas, ens dirigim cap al Refugi de Ventosa i Calvell a on hi ens espera el guarda, Miquel Sánchez, per sopar.
Mentre caminen, el Rogeli i el Francesc parlen de la crisi actual. El filòsof explica com la confiança en les pròpies possibilitats i en poder tirar endavant és essencial en la vida de les persones i en l'alpinisme.
El Francesc parla de la seva passió per córrer i d'aquest petit temps de soledat que té cada matí quan corre que li permet endreçar i prioritzar la resta d'activitats del dia. També explica les raons que l'han portat a considerar la figura de Jesús com un referent i una opció legitima de viure. Com legitima, diu, és l'opció de transmetre aquesta idea als altres.
L'endemà pujant a la Punta Alta continuen les metàfores. Les fites de pedra que ens marquen el camí son una metàfora de primer ordre, necessitem fites per orientar-nos en la vida.
