El president de l’automobilística ha signat una declaració juntament amb el ministre d’Indústria, Jordi Hereu; el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; i la presidenta de la Comunitat Foral de Navarra, María Chivite, per impulsar la mobilitat sostenible.
La declaració rubricada amb els representants polítics també es compromet a incrementar el ritme de creixement de la infraestructura de càrrega, entre altres.
Més d'hora que tard la Moncloa haurà d'aprovar un nou decret òmnibus. Els socialistes insisteixen en les paraules de Pedro Sánchez d'aquest cap de setmana i "busquen els suports sota les pedres". De moment, ningú deixa clar si el Consell de Ministres portarà a aprovació un paquet de mesures per pal·liar els efectes del decret fallit del Congrés.
Tampoc els socis de govern, Sumar, volen trossejar-lo. En canvi, Junts insisteix: estarien disposats a aprovar un decret que revalori les pensions i l'ingrés mínim vital, les bonificacions del transport públic i les ajudes de la Dana. El mateix que demana el PP que acusa Sánchez d'actuar de mala fe.
El Govern insisteix a aprovar el paquet de mesures socials del decret òmnibus, però sense aclarir la data. Tant PP com Junts avisen que votaran en contra si es presenta el mateix decret.
La caiguda dels ajuts per la compra del vehicle elèctric, inclosos en aquest decret òmnibus, posa en alerta el sector, que en una cimera a Barcelona reclamen més inversió.
Festival golejador del Barça amb un 7 a 1 contra el València, que ha permès als de Flick celebrar a Montjuïc una victòria a la Lliga, gairebé tres mesos després.
‘Segundo premio' del gironí Isaki Lacuesta rebrà el premi Sant Jordi de cinematografia de Ràdio Nacional, Pepe Lorente per la 'Estrella azul' i Laura Weissmar per 'Salve Maria' rebran els guardons a millor actor i actriu.
Salut es prepara per acollir els més de 100.000 funcionaris que depenen de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat, qui temen quedar-se sense concert sanitari en els pròxims dies. Cap asseguradora ha acceptat de moment les condicions de MUFACE, mentre el Ministeri ha inclòs canvis en l'oferta i amplia el termini per negociar.
Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià del Besòs, coincideix que el barri de la Mina està "pacificat" com diu la consellera d'Interior, Núria Parlon, però destaca que ho està amb la presència de les forces de l'ordre públic. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, desvincula l'intent d'ocupació del tiroteig de principis de gener al barri, però admet que "plou sobre mullat". Detalla que encara no hi ha detinguts perquè falta força a les proves que hi ha, mentre alhora destaca que no es poden "normalitzar" aquests fets i la "por continuada" que ha instaurat. La batllessa demana més presència d'ordre públic a la Mina: "Hi ha un component d'inseguretat pels propis cossos de seguretat. Hi ha dinàmiques que atempten contra la convivència". I espera que l'enderroc del bloc Venus reverteixi moltes qüestions del barri: "Ha estat un cert despropòsit, però camina en el bon camí".
Daniel Sirera diu que el president espanyol Pedro Sánchez està "més preocupat en fer-li oposició al PP" que garantir les pensions als pensionistes o subvencionar el transport públic, després del 'no' dels populars al decret òmnibus. El president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona assegura que volen aprovar les mesures socials, però sense alguns punts com les pujades d'IVA o el tema dels desnonaments, entre altres. "No pot ser que per fer una cosa que pot enviar al Congrés per separat hagis de votar coses que no estàs d'acord. Com el regal del palauet a França al PNB", ha dit. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, nega cap pacte amb Junts al Congrés, i creu que Carles Puigdemont coincideix amb ells per fer "enfadar" Sánchez: "Som un partit de centre i podem arribar a acords amb gairebé totes les forces". D'altra banda, acusa l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, de mentir als ciutadans amb el seu pacte amb Esquerra: "Deia que mai pactaria res amb els partits que no respectessin Espanya. ERC ha fet coses molt lletges en la política catalana darrerament". "Collboni ha buscat una bona excusa per escenificar un trencament amb Comuns", ha afegit, assegurant que ell no renuncia a ser alcalde o entrar a l'executiu municipal.
Si la setmana passada als Gaudí 'El 47' va erigir-se gran guanyadora de la nit, ara ha estat el torn de 'Casa en flames', la cinta que partia com a favorita a les nominacions dels Premis Feroz. La pel·lícula de Dani de la Orden s'ha imposat com a millor comèdia mentre que 'Salve Maria', el thriller sobre la maternitat dirigit per Mar Coll, s'ha imposat com a millor pel·lícula dramàtica.
En l'apartat d'interpretacions, els actors i actrius catalans han arrasat. Emma Vilarasau, Eduard Fernández, Oriol Pla, Nora Navas, Clara Segura i Pol López han estat guardonats.
L'Ajuntament de Valls calcula que unes 35.000 persones participen enguany a la Gran Festa de la Calçotada. És el primer acte de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. Els productors de calçots consideren que la d'enguany ha estat una collita excel·lent i esperen vendre més de 18 milions de calçots.
El president del govern espanyol assegura que buscarà "vots i suports de sota les pedres" per revalorar les pensions i bonificar el transport. Pedro Sánchez és optimista i creu que les mesures tiraran endavant, tot i que aquest mateix diumenge el Partit Popular i Junts per Catalunya han reiterat que no estan disposats a donar suport a un nou decret que contingui altres disposicions, tal com preveia el que van tombar al Congrés.
L'assetjament escolar és una realitat a moltes escoles. Segons el Departament d'Educació, en els últims tres cursos, el nombre de casos d'assetjament escolar atesos ha crescut un 200%, arribant als 2.431. Segons el Departament, no vol dir que hi hagi necessàriament més violència a les escoles. Si no que hi ha més sensibilització a l'hora de detectar-la. Les associacions critiquen la manca d'estudis recents i diuen que la realitat és molt pitjor. Apunten que almenys un de cada tres alumnes n'és víctima. Demanen que els centres educatius apliquin, sense excepció, el protocol dissenyat per la Generalitat.
El seu fill, el Jordi, ara té 15 anys. Va arribar del Brasil i es va incorporar a mig curs en aquest centre de Viladecans quan en tenia 7. Els pròxims 5 va viure un calvari.
Es van sentir ignorats, diu, però ara una sentència judicial els dona la raó i el centre, que no ens ha volgut atendre, els haurà d'indemnitzar.
Davant d'una sospita d'assetjament reiterat els centres educatius han d'aplicar el protocol del Departament d'Educació. Consisteix a fer un valoració del cas, informar a les famílies i a inspecció i, si s'escau, fer una mediació amb un orientador.
Consideren que és cabdal una figura externa per garantir la transparència en l'aplicació del protocol. Una petició que el Parlament va aprovar el 2020 i que exigeixen que s'implementi. Mentrestant, les associacions donen suport a les famílies.
Valls celebra la Gran Festa de la Calçotada. És el primer acte de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia.
Pedro Sánchez no cedeix i assegura que "buscarà vots sota les pedres" per tirar endavant les mesures socials que contemplava el decret òmnibus tombat al Congrés per PP, Vox i Junts.
Una escola de Viladecans ha estat condemnada a indemnitzar la família d'un nen per assetjament escolar.
20 anys després de l'aparició d'un gran esvoranc al barri del Carmel de Barcelona, els veïns continuen tenint molt present el que van viure.
El Barça goleja el Reial Madrid (5-0) i guanya la final de la Supercopa d'Espanya femenina de futbol.
El passatge de Calafell, al barri del Carmel de Barcelona, se'l va empassar la terra el 27 de gener de 2005. Es va enfonsar el túnel de la línia 5 del metro, que estava en obres, i això va provocar l'esfondrament quasi total de dos edificis. Demà fa 20 anys de l'esvoranc que no va causar víctimes, però que va afectar la vida de centenars de veïns.
L'Ajuntament havia desallotjat la zona prèviament perquè els tècnics ja havien avisat del perill. Els edificis del voltant es van esquerdar i això va marcar el present i futur del veïnat.
El 2005 les obres de la línia 5 del metro van provocar l'esfondrament quasi total dos edificis, deixant un forat de 20 metres de diàmetre i 35 de profunditat. Alguns dels veïns van estar allotjats en hotels, asseguren, fins a dos anys.
L'execució de les obres depenia de la Generalitat. L'Ajuntament de Barcelona en feia la vigilància i control.
Arran de l'incident es van obrir diligències judicials contra els responsables de l'obra que tres anys més tard es van acabar arxivant. Ara l'Ajuntament hi ha construït habitatges i hi vol fer un altre equipament. Els veïns es queixen que 20 anys després se senten abandonats.
La Fundació Reeixida reclama la senyalització de les 'rutes de la llibertat', una xarxa de camins fronterers traçats per independentistes catalans a l’inici de la Segons Guerra Mundial. Prop de 650 persones, incloent-hi presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats al Parlament, historiadors, docents i entitats memorialístiques, han signat la petició que s’ha fet pública en un acte aquest dissabte a l’Espai l’Airola.
La Montserrat va descobrir per casualitat que el seu pare, Francesc Vilà, va ajudar jueus i soldats aliats a escapar dels nazis. Ho feia per camins i corriols travessant les muntanyes de l'Albera. Com ell, una dotzena de passadors van salvar la vida a més d'un miler de persones, però la seva gesta ha quedat en l'oblit.
Els veïns de Palamós tenen opinions divergents sobre la reforma que s'esta fent al passeig marítim. La majoria la veu positiva, però hi ha qui es queixa de la durada de les obres, que no està previst que acabin fins al març de l'any 2026. El sector turístic tem que els perjudiqui durant la temporada d'estiu. Una de les grans obres previstes és la instal·lació de dos grans dipòsits d'aigua que aniran soterrats per evitar que el passeig s'inundi en futurs temporals. També s'enderrocaran moltes barreres arquitectòniques que dificulten l'accés tant al passeig com a la platja.
Més de 32.000 persones s'examinen de les proves de formació sanitària especialitzada. S'oferten prop de 12.000 places a tot l'Estat. La majoria, unes 9.000 són per a metges interns residents, el que es coneix com a MIR. I d'aquestes de medicina, a Catalunya n'hi corresponen unes 1.400.
Continua el pols del Govern amb PP i Junts per l'aprovació del decret òmnibus de mesures socials. PSOE I PP s'acusen mútuament de fer servir els espanyols com a ostatges dels seus interessos, mentre que Junts responsabilitza Sánchez per no presentar decrets específics per a les pensions i el transport, i l'acusen de xantatge.
Barcelona celebra l'arribada de l'any nou xinès, també conegut com la festa de la primavera. És l'any de la serp, un dels 12 animals de l'horòscop xinès. La festa ha començat amb la cerimònia del gong i una tradicional desfilada.
Cada vegada es detecten més casos de bruxisme. Aquesta afecció la pateixen un 30% dels espanyols. Pot tenir a veure amb situacions d'estrès i es pot tractar amb fèrules de descàrrega i fisioteràpia.
Hansi Flick farà rotacions en el Barça-València d'aquest diumenge. Els blaugrana no poden fallar més a casa davant d'un equip que lluita per fugir de la zona de descens.
Força amb les dents, provocant fricció... és el que coneixem com a bruxisme i és cada cop més freqüent. L'estrès i l'ansietat són les principals causes. Els casos no han parat de créixer des de la pandèmia... el 2019 ho patia el 6% de la població espanyola i ara, el 30%.
Mal de cap, oïdes i tensió a les galtes. Són els principals símptomes que ens han d’alertar de què podem patir bruxisme, però sovint no ho relacionem amb aquesta afecció.
És el cas del David, que no trobava l'origen dels dolors que patia, fins i tot a programar un tac cerebral fins que la dentista li va diagnosticar bruxisme. Afecta sobretot adults entre els 20 als 50 anys, i pot presentar-se de dia o de nit.
Una altra de les conseqüències acostuma a ser la tensió a la musculatura de les espatlles.
A Catalunya es graduen cada any un miler de metges. Una xifra que s'incrementarà els pròxims anys perquè des del curs passat hi ha un 13% més de places. I aquest número encara podria créixer més a llarg termini si tiren endavant els projectes de tres universitats catalanes que volen obrir noves facultats de Medicina.
En aquest solar on fins fa uns mesos hi havia una parròquia, la Blanquerna Universitat Ramon Llull hi construirà la nova facultat de Medicina. Uns estudis que també volen impartir la Universitat Abat Oliba i la Politècnica de Catalunya, que així ho anunciava l'abril passat.
Les tres universitats, dues de privades i una de pública, treballen per oferir els estudis a partir del curs 2026-2027. Però els estudiants de medicina s'hi oposen. Demanen que la inversió pública se centri en les facultats ja existents.
I han publicat un manifest en contra al que s'han adherit les universitats catalanes que ara imparteixen medicina. També els sindicats, que demanen millorar les condicions laborals perquè els metges formats aquí no marxin a altres països.
La creació de noves places MIR depèn del Ministeri de Sanitat. El departament de Recerca i Universitats està obert a la creació de noves facultats de medicina per donar resposta, diuen, a l'alta demanda d'accés a aquests estudis i a la mobilitat dels estudiants entre comunitats autònomes. Cap de les tres universitats ha volgut fer declaracions.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat a Canàries per defensar el finançament singular per Catalunya. Els ha dit que no tinguin por "que ens vagi bé" i que no passa res perquè un territori tingui singularitats. No es trenca res, ha dit.
També han parlat d'immigració. Illa s'ha mostrat obert a acollir més menors no acompanyats. Ha dit això unes hores després que Sílvia Orriols d'Aliança Catalana hagi perdut la moció de confiança a Ripoll. L'oposició té 30 dies per presentar un candidat alternatiu a l'alcaldia.
