Enlaces accesibilidad
arriba Ir arriba

Els primers minuts de l’atemptat de La Rambla van ser d’un cert caos per la seva magnitud i l’aglomeració de gent que hi havia. El responsable de la Guàrdia Urbana d’aquell dia a Ciutat Vella, David Martínez, explica com els hi faltaven mans per atendre tanta gent i alguns dels afectats s’agafaven als agents.

També els va ser difícil als agents fer entendre a algunes de les víctimes que havien de prioritzar els més greus “perquè sinó els fèiem la reanimació possiblement moririen”. “El triatge inicial és molt dur i complicat perquè el que et surt és ajudar a tothom”, diu aquest responsable policial.

A les aules de l’institut Abat Oliba de Ripoll van estudiar alguns dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Malgrat haver-hi reflexionat, professors i alumnes no entenen què va passar. El director de l’IES Abat Oliba, Francesc Navarro diu que “quan la convivència és bona, normal, costa molt que d’un dia per l’altre es canviï radicalment. Sempre, quan a algun lloc hi ha conflictes que exploten, podem dir que això ve de lluny i porta temps gestant-se; però és que aquí no és el cas. És per això, que ens ha estat relativament fàcil recuperar la normalitat”.

A la comunitat musulmana Annour de Ripoll, on va treballar Abdelbaki Es Satty, considerat el cervell dels atemptats, tenen nou iman des de fa uns mesos.

Ali Yassine, president de la comunitat musulmana Annour, assegura que durant aquest any no han tingut cap problema amb els veïns i s’han sentit acompanyats. “Ells entenen que aquesta jugada no vé ni des de la comunitat musulmana, ni de la cultura o la religió musulmana”.

Molts dels ferits a l’atemptat de La Rambla van ser traslladats a l’Hospital del Mar. La doctora Juana Flores explica que en una situació tan crítica la seva tasca no va ser només sanitària. També van atendre les persones que buscaven els seus familiars als hospitals. Juana Flores recorda com les línies telefòniques estaven col·lapsades en alguns moments, i van utilitzar els telèfons directes de coneguts a d’altres centres sanitaris per poder donar la resposta més immediata als familiars.

La seva tasca es va veure reforçada amb molts voluntaris que s’hi van acostar a l’hospital: “per donar sang, o eren psicòlegs, metges, infermers, entre d’altres, i fins i tot, gent que oferia casa seva per acollir els familiars de víctimes de l’atemptat”.

Els equips d'atenció piscològica i social de Barcelona van atendre centenars de persones afectades per l’atemptat.

En aquest any han fet seguiment de més de 200. Merche Cuesta, cap territorial d’urgències i emergències socials de Barcelona explica que “hi ha hagut gent que s’ha anat recuperant; hem trobat gent que ha patit coses pitjors i gent que encara ara no poden apropar-se a la Rambla, com alguns treballadors de la zona; per ells, és molt complicat tornar-hi”.

Merche Cuesta afegeix que “un fet com aquest no s’oblida, s’incorpora. És una ferida, i aquesta deixa una cicatriu, però ja no sagna”.

Els atemptats va fer reflexionar a la comunitat musulmana de Catalunya sobre la qüestió de la integració. Van analitzar, pas a pas, què havia fet l’iman de Ripoll en el cervell d’aquests joves, què els havia inculcat per radicalitzar-los fins aquest extrem.

Els actes terroristes de Barcelona i Cambrils van esfondrar part del treball que havien estat fent durant anys i es consideren “víctimes d’aquest acte criminal”.

Mohamed Ben El Fassi recorda que el principal aval que tenen és la transparència i la legalitat, per això insisteix que quan contracten un iman han de portar la seva documentació a la policia. Però, també afegeix, que és clau la col·laboració amb les institucions de l’estat.

En aquest sentit, apel·la a treballar en xarxa per la seguretat i no de forma aïllada.

L'Adriana Martín Olmos va saber que la seva mare i la seva germana estaven entre els ferits de l’atemptat de Barcelona perquè les va veure en un vídeo que circulava per Internet. El cop de la furgoneta va deixar la seva mare amb 10 costelles trencades que li van perforar el pulmó. Que la seva germana sobrevisqués, diu, va ser un miracle.

Va estar quatre mesos a l'UCI de l’hospital de Sant Pau. A la mare i la germana els han quedat seqüeles físiques importants. L’Adriana no era a La Rambla aquell dia fatídic, però la seva vida també ha canviat. I lamenta que l'administració no la consideri ni a ella ni al seu pare també víctimes.

La oposicion acusa a Revilla de basar su discurso del Dia de Cantabria en datos del paro irreales. Gobierno y sindicatos firman el nuevo convenio laboral del 112. Cantabria lidera en junio la subida de la cifra de negocio de la industria y de los servicios. El defensa del Racing Oscar Gil asegura que esta temporada dominaran y se haran fuertes en El Sardinero.

L'accés a La Rambla està barrat ara per obstacles físics. Un canvi, per augmentar la seguretat, però que segons els veïns i comerciants, no ha fet perdre l'atractiu de l’emblemàtic passeig de Barcelona.

Segons Fermí Villar, president de l’associació Amics de La Rambla, s’està recuperant l’ocupació i el nivell de visitants de la ciutat, així com el de despesa. Afegeix que hi va haver una caiguda més important després dels fets polítics de l’1 d’octubre que quan els atemptats del 17 d’agost.

Un any després, Villar creu que aquella tarda sempre romandrà: “Els dols es porten en silenci i per fora es fa la vida normal, però l’afectació roman”.

A La Rambla volen que el memorial que prepara l’Ajuntament de Barcelona reconegui també la solidaritat dels que es van bolcar en ajudar els afectats per l’atemptat. “Vam tenir entre 5.000 i 8.000 persones protegides en els locals comercials” explica Fermí Villar.

La majoria de veïns de Ripoll tenen ganes de mirar endavant després dels atemptats. Administracions i entitats ripolleses s’han involucrat des d’un primer moment en dissenyar un nou model convivència. “Això passa per treballar les emocions, anar directament al cor, i en aquest sentit, estem fent un treball molt acurat basat en la diagnosi i en crear dinàmiques que ens permeten treballar en petits grups”. “Es tracta de canviar la mirada, i posar-te a la pell de l’altre per veure que tots, la població autòctona i la població nou vinguda, hem de fer passos, i sobretot respectar i valorar la diferència com una cosa enriquidora”.

El pla ha de donar fruits a llarg termini i com ens explica la regidora de l’ajuntament de Ripoll, Montsina Llimós, ajudarà a superar uns fets que mai oblidaran, però que esperen que mai més tornin a succeir enlloc.

Ripoll, un any després, també té com un dels seus objectius sumar-se al dolor compartit amb Barcelona i Cambrils pels atemptats.

Intervalos de nubes altas tendiendo a poco nuboso o despejado. Temperaturas mínimas en descenso. Temperaturas máximas con pocos cambios salvo descensos locales en el valle del Tajo. Vientos flojos de componente oeste girando a componente norte.

En Pozuelo, los técnicos del Ayuntamiento no descartan el derribo del edificio afectado por una explosión la pasada madrugada. -- En Retiro, el Canal de Isabel II renovará cerca de 4000 metros de conducciones antiguas de agua. Las obras durarán 9 meses y la inversión supera los 600000 euros. -- El túnel de María Molina estará cerrado hasta finales de agosto por obras de rehabilitación y conservación para evitar filtraciones de agua. -- La policía municipal denuncia jornadas abusivas durante las fiestas del distrito Centro. -- Lleva 14 de sus 18 años, pegada a un violín. La madrileña Sara Valencia, es uno de los grandes talentos de la música clásica del panorama actual. Su próximo reto: representar a Radio Televisión Española en el Festival de Jóvenes Músicos de Edimburgo.

El ayuntamiento de Logroño se persona como acusación particular en el caso Enredadera una vez que se ha conocido el auto judicial en el que un apoderado de Gespol asegura que tiene importantísimas influencias en el consistorio logroñés. Comienza la llegada de temporeros en La Rioja. Ahora mismo están recogiendo la fruta y después trabajarán en la vendimia. La cuarta edición del Certamen Nacional de Microteatro "Badarán que hablar" que se celebrará del 31 de agosto y el 1 de septiembre.

El presidente de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha reclamado este lunes explicaciones e información "sin ningún tipo de tapujos", tanto al Ayuntamiento como al Puerto de Vigo. En declaraciones a los medios, tras visitar a los afectados en el Hospital Álvaro Cunqueiro (HAC) de la ciudad olívica, el presidente gallego ha señalado que tanto los heridos, como sus familias "necesitan explicaciones" y "no se les puede ocultar nada" acerca de las causas del accidente. Feijóo, quien ha pedido al juzgado que investigue "en profundidad" los hechos, ha asegurado sentirse "abochornado" por el suceso.

El comissari cap dels Mossos del Camp de Tarragona, David Boneta, i el sots cap de la policia local de Cambrils, Manel Muñoz, no obliden el relat d'aquella matinada. Un Audi, ocupat per 5 persones, es va saltar un control policial a l'entrada de Cambrils. Va recórrer uns fatídics 2 kilòmetres i mig fins arribar davant del club Nàutic on el cotxe va bolcar i els Mossos van abatre els terroristes.

Els terroristes van atropellar 8 persones. Una dona saragossana va morir hores després a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Les investigacions conclouen que l'elecció de Cambrils no va ser a l'atzar.

Les mostres d’agraïment dels ciutadans a la gestió policial dels atemptats és un dels fets que el comissari cap dels Mossos del Camp de Tarragona vol recordar.

La Confederación del Guadiana incrementa los desembalses de los pantanos para mantener el caudal ecológico de los ríos Bullaque y Guadiana,en Ciudad Real.