­ ­ ­ ­

Lluís Gavaldà a la Serra Major del Montsant

CIMS 

Comencem una nova temporada de CIMS amb el Lluís Gavaldà a la Serra Major del Montsant.  Al cantant dels Pets no li agraden gaire les muntanyes però accepta la nostra proposta amb una barreja de recança i il•lusió. “No li he vist mai el què, a això de les muntanyes. Desitjo no fer gaire el ridícul quan hagi de fer el cim.”

Com que som a la comarca del Priorat, on, és ben sabut, es fa bon vi, no deixarem de fer un tast i també posarem a prova el paladar del Lluís. Anem a parar al Celler Baronia del Montsant i, ves per on, tenen un vi que es diu 'Cims del Montsant'.

Fem nit al refugi Ciriac Bonet de Siurana,  el darrer regne taifa que va ser reconquerit a Catalunya. Fem un cop d’ull al Salt de la reina mora, on diu la llegenda que la reina va saltar al buit quan els exèrcits cristians van conquerir Siurana. Encara s’hi pot veure la petjada del cavall arran del cingle.

Al vespre, vora el refugi, moment de conversa relaxada: "En el cas dels Pets, sempre hem tingut una vocació de grup popular, de grup massiu. El que és bonic de la música pop és que agrada igual a un sexador de pollets com a un tio que va a la lluna amb un coet. És una música que arriba a tothom. És tracta de fer feliç a la gent durant els 3 minuts que dura una cançó"

El que és bonic de la música pop és que agrada igual a un sexador de pollets com a un tio que va a la lluna amb un coet

La Serra del Montsant mostra unes parets de roca que semblen poc accessibles i que esgarrifen el Lluís Gavaldà. Però hi ha uns quants passos que permeten pujar-hi amb l’ajuda d’alguns graons de ferro encastats a la roca. No sabíem que el Lluís tingués vertigen. Veurem què passa quan el fem enfilar pel Grau dels Barrots.

El camí, entre carrascars, alzinars i cridaneres flors d'estepa és un laberint que circula entre blocs escapats de les alçades. Suem i xerrem. En Lluís Gavaldà,  que va ser pare fa mitja dotzena anys, explica que això l’ha marcat molt: “Els que som pares tardorencs, tenim la tendència a protegir molt el fill, a estar molt amb ell, a “sobar-lo”, petonejar-lo. Reviure el món amb els ulls d'un infant és brutal ja que cada petita cosa és una aventura. Per exemple, quan fa mal temps, amb trons i llamps i forta pluja, diu que fa llampesta i no tempesta. (...) Crec que tota la vida a casa ja en direm llampesta...”

Els que som pares tardorencs, tenim la tendència a protegir molt el fill, a estar molt amb ell, a “sobar-lo”, petonejar-lo

Val la pena veure el Lluís amb el casc posat, grimpant pel Grau dels Barrots. No les té totes, però fa un bon paper. Dins la canal i abans que acabin les dificultats trobem un moment per parlar dels Pets:"Les dificultats van ser al principi i totes provocades per el nom: Els Pets... no quedava gens bé. Portem 26 anys junts... Nosaltres som un trio... diuen que un trio dóna moltes alegries. Un grup és com un matrimoni, tens moments de tot i si no hi ha un substrat de relació d'amistat, és difícil, a vegades, entomar segons què... però tenim una sort i és que nosaltres ja érem amics des de molt abans...".

Des del vertiginós Balcó del Priorat les vistes sobre aquestes terres el porten a reivindicar les comarques tarragonines: "La sensació que tenim la gent que vivim al sud és que tots els catalans, de Barcelona en amunt, tenen una tendència natural a fugir nord enllà i a vegades s’obliden de tota la part sud".

Al cim de la Serra Major del Montsant, arriba el moment dels regals. El nostre: un llibre amb fotos del concert de Bruce Springsteen a Barcelona, l’any 1981.“La culpa que tinguem un grup és d'aquell concert. Teníem 18 anys, i era el primer concert a què anàvem a Barcelona. Va ser tota una experiència. Pensàvem: això és fantàstic... hem de fer un grup!".

El regal del Lluis: “El meu regal és molt immaterial. El que em ve de gust regalar-vos i regalar-me a mi mateix, són... 30 segons de silenci... i si això us sembla poc televisiu poseu-hi una cançó dels Pets"....

 

Comentaris

Espacio reservado para promoción
cid:51570